La major part dels germans viuen al poble de Taizé, a la Borgonya. D’altres germans, enviats en missió, comparteixen les condicions de vida amb els qui els envolten: a l’Àsia, a l’Àfrica, a l’Amèrica llatina i en un barri dels suburbis de París. Aquestes petites fraternitats formades per pocs germans, que són una presència simple entre el veïnat i les esglésies locals, són provisionals per naturalesa.

Al llarg de l’any, la comunitat acull desenes de milers de joves d’Europa i altres continents. Venen a trobades d’una setmana de durada, durant les quals viuen l’experiència de la pregària i de la vida en comú, amb estones per a la reflexió bíblica i intercanvi amb els altres, en un entorn on poden preguntar-se sobre les seves vides i el seu futur.

Des de l’any 1978 la comunitat organitza una trobada europea de joves per Cap d’Any a una ciutat diferent del continent cada any, convidats per les Ésglésies locals. També han tingut lloc trobades de joves a l’Àfrica, a l’Àsia i a les Amèriques. Als països de tradició ortodoxa també hi ha hagut pelegrinatges que han permès als joves de descobrir els tresors d’aquest patrimoni.

Al llarg dels anys, molts responsables d’Església han visitat Taizé. El papa Joan Pau II va venir a Taizé el 1986, el patriarca Bartomeu de Constantinoble el 2017, i, des del 1973, quatre arquebisbes de Canterbury. Els catorze bisbes luterans de Suècia van visitar Taizé en dues ocasions, el 1994 i el 2022, i els bisbes luterans de Finlàndia el 2024. També han passat per Taizé bisbes i arquebisbes de diverses esglésies ortodoxes, i nombrosos bisbes i pastors del món sencer.

Junt amb els germans, les germandes de Sant Andreu, una comunitat catòlica internacional fundada fa més de set segles, i les germanes Ursulines poloneses, assumeixen una part important de les tasques lligades a l’acolliment de joves.

Els germans de la comunitat viuen només del seu propi treball. No accepten donatius ni herències personals per a ells mateixos.

Després de la mort dramàtica del germà Roger, que va tenir lloc durant la pregària del vespre del 16 d’agost del 2005 a l’edat de 90 anys, el germà Alois (que havia estat escollit pel germà Roger com a successor ja feia anys), va continuar la tasca del fundador de la comunitat, impulsant juntament amb els altres germans les trobades de joves a Taizé i a tots els continents. També va participar a nombroses trobades ecumèniques i en diverses ocasions va visitar responsables catòlics, ortodoxos i protestants, per mantenir vincles de comunió i amistat amb llurs Esglésies.

El 2019, el germà Alois va fer públiques acusacions de violència sexual que involucraven germans de la comunitat i va emprendre un treball per escatir la veritat. La comunicació inicial del germà Alois ha estat actualitzada regularment a mesura que altres testimonis es posaven en contacte amb la comunitat. La comunitat s’ha compromès a publicar un informe anual, elaborat per un equip independent encarregat de rebre i fer el seguiment de les alertes que s’informen. Actualment forma part de la vida dels germans, de les germanes, dels voluntaris i del personal de l’acollida, rebre una formació continua sobre la protecció de les persones, per tal que Taizé pugui ser un lloc segur pels que hi acudeixen.

El 2 de desembre del 2023 el germà Alois va traspassar el seu càrrec de prior al germà Matthew, britànic de confessió anglicana, que viu a Taizé des de l’any 1986.