TAIZÉ

El germà Paul (1951-2021)

 
François Belloy, que en entrar a la comunitat va prendre el nom de Paul, va morir durant el son a l’alba del 16 de desembre de 2021, després d’una llarga i difícil malaltia. La celebració del funeral i el seu enterrament van tenir lloc a l’Església de la Reconciliació diumenge 19 de desembre.

Va néixer a Châteauroux el 10 de juliol de 1951, el segon d’una família nombrosa de sis germans i germanes. Durant els seus estudis a l’escola d’informàtica Breguet de París, va conèixer la comunitat, que en aquell moment estava preparant el concili de joves, i va fer amistat amb alguns dels joves implicats en la iniciativa. L’estiu de 1972, juntament amb tres joves més, va fer un viatge a través de la Unió Soviètica. A Moscou, van fer els primers contactes discrets amb joves d’aquell país que havien d’amagar la seva fe cristiana o fer front a la persecució.

Un any després d’acabar els seus estudis l’any 1975, va decidir entrar a formar part de la comunitat, on es va comprometre per tota la vida per Pasqua de 1979. Des del primer moment va aportar a la comunitat totes les seves competències tècniques i jurídiques en diversos àmbits: gestió d’aigua potable i d’aigües residuals, electricitat, telecomunicacions i sistemes de vídeo fins que a poc a poc va anar introduint els ordinadors a la vida quotidiana dels germans. Més tard també va preparar l’accés de la comunitat a internet. També va utilitzar tots aquests coneixements per a les trobades europees de joves.

L’any 1983, va ser escollit al consell municipal de Taizé, on la comunitat havia estat representada durant molt de temps per un germà, i després per diversos germans.

Com a regidor, i després com a tinent d’alcalde, va dedicar bona part de la seva energia a donar suport a la vida del municipi i de la comarca. Va col·laborar especialment en l’administració de l’aigua i de l’electricitat i després en l’administració comarcal, fins que la malaltia li va impedir tornar-se a presentar a les eleccions municipals del 2020.

El germà Paul va anar afeblint-se a conseqüència d’una malaltia autoimmune que a poc a poc li va anar traient la força física, això li va suposar nombroses hospitalitzacions a París, Mâcon i Cluny. Sempre es va mantenir lúcid i dotat d’una curiositat intel·lectual que li va permetre seguir de prop la vida de la comunitat i de la seva nombrosa família, i també dels esdeveniments de l’Església i del món fins al seu darrer dia.

Last updated: 26 de desembre de 2021