Francesco va néixer el 1965 a Indonèsia, era el germà gran d’una família nombrosa. El 1993 va entrar a la Comunitat de Taizé, on de seguida va posar els seus coneixements tècnics al servei de la vida fraterna i de l’acollida de joves. Al llarg dels anys esdevingué un veritable expert com a tècnic de so i fou ell qui desenvolupà la instal·lació sonora de l’Església de la Reconciliació. Durant anys va estar enviant fidelment els enregistraments de la pregària comunitària a la ràdio RCF.

A Taizé, participava en l’acollida de joves d’Indonèsia i d’altres països asiàtics; durant els últims anys també participava en l’equip que acompanya els voluntaris. En diverses ocasions, havia visitat els joves i les comunitats cristianes d’Hongria, país del qual n’havia après la llengua i on havia creat nombrosos lligams d’amistat. També havia participat en la preparació d’algunes trobades internacionals de Taizé: la de Viena, el 1992, que va preparar com a jove voluntari, fins a l’última trobada a Sud-àfrica, a Ciutat del Cap.

Els darrers anys participava en l’organització de les trobades d’amistat entre joves cristians i musulmans, i regularment ajudava a animar tallers sobre diàleg interreligiós, un tema pel qual tenia una gran estima gràcies a la història de la seva pròpia família. També era un gran amant de la música, i compartia la seva passió amb els joves a través de tallers musicals que animà regularment fins aquest estiu.

El germà Alois ha escrit aquesta pregària en memòria seva:

[poesie] Jesús el Crist, et confiem el nostre germà Francesco que has acollit a la vida eterna, per sempre a prop teu. Amb una fe ben viva i una gran bondat, va creure en tu i va respondre a la teva crida. Fa trenta anys va deixar el seu país natal, Indonèsia, per formar part de la nostra comunitat. Fa un mes estava la mar de content d’anar a visitar la seva família, que no veia des de feia anys. Junt amb tots els germans, aquí i a les fraternitats, i amb tots els qui l’han conegut i estimat, et lloem per la seva vida entre nosaltres i te’l confiem a la teva misericòrdia. Esperit Sant, com el nostre germà Francesco, tu ens omples d’esperança i, fins i tot amb una fe ben petita, gosem dir amb la nostra vida: «Crist ha ressuscitat!»