Del 12 al 15 de març tindrà lloc a Roma la següent etapa de preparació d’aquest esdeveniment ecumènic sense precedents, que ja inclou una seixantena de col·laboradors de diferents orígens confessionals. En anunciar l’acte el 15 de gener, el papa Francesc va convidar «els germans i germanes de totes les confessions cristianes a participar en aquesta "aplec del poble de Déu"» (vegeu el text complet aquí).

Abans de venir a Roma, el germà Alois va visitar dilluns 6 de març a Ginebra el secretari general del Consell Mundial de les Esglésies, el pastor Jerry Pillay, i la secretària general de la Federació Luterana Mundial, la pastora Anne Burghardt. L’acompanyaven una seixantena de joves que actualment fan una estada a Taizé com a voluntaris.

Aquest divendres 12 de març al vespre, el germà Alois intervindrà a Frankfurt en el marc de la cinquena i última assemblea del camí sinodal a Alemanya, per a una meditació que li oferirà l’oportunitat de subratllar la dimensió espiritual del procés sinodal.

Contacte de premsa

Per a més informació sobre la trobada «Together | Trobada del Poble de Déu», podeu escriure a: media together2023.net.
Per a més informació sobre la Comunitat de Taizé, podeu escriure a: media taize.fr.

Foto: (C) Vatican Media

Lloat siguis, Déu etern! Ens crides a seguir el Crist Jesús. I tu vols que siguem, per la nostra vida fraterna, una paràbola d’aquesta comunió que el Crist va portar a tota la humanitat.

Et confiem els nostres intercanvis d’aquests dies: sobre la benvolença, tan fonamental per a la nostra vida comunitària; sobre la corresponsabilitat i la cooperació entre nosaltres; sobre la nostra voluntat d’eixamplar les nostres amistats per contribuir a la recerca d’un nou rostre de l’Església. Et demanem que ens donis un cor disponible perquè aquests intercanvis donin els seus fruits.

Et donem gràcies pels nostres germans en fraternitat, que viuen la presència de l’Evangeli en les situacions més diverses. Mostra’ns com les nostres fraternitats poden evolucionar en un món canviant, tenint en compte els canvis que experimenta la nostra comunitat.

Ensenya’ns a escoltar encara millor el murmuri del teu Esperit Sant, dins nostre i en la nostra vida comuna. Augmenta en nosaltres la fe en la seva presència i en la seva força que sempre anima de nou la nostra vocació. Ell és la font que mai no s’asseca. Ajuda’ns a pouar en aquesta font decisions valentes que ens permetin renovar constantment l’heretat que porta la nostra comunitat, en el desig d’una creació comuna sostinguda per tots els germans.
El teu Esperit Sant ens porta a escoltar-nos més els uns als altres. Ens has donat de viure-ho durant aquests dies del nostre consell. De l’escolta mútua en fas sorgir noves intuïcions i el coratge de posar-les en pràctica.
Et confiem tot el que viurem aquest any en comunitat, amb la confiança que ens guiaras en el futur, tal com ho has fet fins avui. Manten-nos en l’alegria i en un esperit de gratuïtat.

Et confiem tota l’Església, el projecte «Together - Trobada del Poble de Déu», els viatges dels germans per arribar als joves dels diferents continents, les trobades a Taizé, a Ljubljana i a tants altres llocs, així com les iniciatives pastorals en les què els nostres germans es comprometen a les fraternitats.

I et confiem ardentment a tots aquells que pateixen ferides greus, les víctimes de la guerra, a Ucraïna i a tants altres llocs, les víctimes d’agressions sexuals i d’abús espiritual, els migrants, els que pateixen les causes del canvi climàtic, els malalts i tots els oblidats de les nostres societats.

Déu d’amor, en Crist tu ens dones una esperança viva. Concedeix-nos de ser-ne testimonis fidels.

Per tornar a veure la pregària del vespre de dissabte:

Francesco va néixer el 1965 a Indonèsia, era el germà gran d’una família nombrosa. El 1993 va entrar a la Comunitat de Taizé, on de seguida va posar els seus coneixements tècnics al servei de la vida fraterna i de l’acollida de joves. Al llarg dels anys esdevingué un veritable expert com a tècnic de so i fou ell qui desenvolupà la instal·lació sonora de l’Església de la Reconciliació. Durant anys va estar enviant fidelment els enregistraments de la pregària comunitària a la ràdio RCF.

A Taizé, participava en l’acollida de joves d’Indonèsia i d’altres països asiàtics; durant els últims anys també participava en l’equip que acompanya els voluntaris. En diverses ocasions, havia visitat els joves i les comunitats cristianes d’Hongria, país del qual n’havia après la llengua i on havia creat nombrosos lligams d’amistat. També havia participat en la preparació d’algunes trobades internacionals de Taizé: la de Viena, el 1992, que va preparar com a jove voluntari, fins a l’última trobada a Sud-àfrica, a Ciutat del Cap.

Els darrers anys participava en l’organització de les trobades d’amistat entre joves cristians i musulmans, i regularment ajudava a animar tallers sobre diàleg interreligiós, un tema pel qual tenia una gran estima gràcies a la història de la seva pròpia família. També era un gran amant de la música, i compartia la seva passió amb els joves a través de tallers musicals que animà regularment fins aquest estiu.

El germà Alois ha escrit aquesta pregària en memòria seva:

[poesie] Jesús el Crist, et confiem el nostre germà Francesco que has acollit a la vida eterna, per sempre a prop teu. Amb una fe ben viva i una gran bondat, va creure en tu i va respondre a la teva crida. Fa trenta anys va deixar el seu país natal, Indonèsia, per formar part de la nostra comunitat. Fa un mes estava la mar de content d’anar a visitar la seva família, que no veia des de feia anys. Junt amb tots els germans, aquí i a les fraternitats, i amb tots els qui l’han conegut i estimat, et lloem per la seva vida entre nosaltres i te’l confiem a la teva misericòrdia. Esperit Sant, com el nostre germà Francesco, tu ens omples d’esperança i, fins i tot amb una fe ben petita, gosem dir amb la nostra vida: «Crist ha ressuscitat!»

Del 10 al 12 de juliol, convidats per la Comunitat de Taizé, es van reunir representants de diversos serveis nacionals de pastoral juvenil i moviments catòlics implicats en l’ecumenisme, així com cristians protestants i anglicans. Els intercanvis es van centrar en la pregunta: com fer que el camí sinodal actual a l’Església catòlica sigui un punt culminant en la recerca de la unitat dels cristians i de tota la família humana, i com fomentar la implicació dels joves en aquest procés?

Entre els ponents hi havia la germana Nathalie Becquart, xmcj, del secretariat sinodal; el pare Hyacinthe Destivelle, op, del Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians; el pare João Chagas, del Dicasteri per als Laics, Família i Vida; i el germà Alois, prior de Taizé. Aquests dies ens van permetre caminar junts, en gran diversitat i amb l’esperança de la unitat.

Durant els darrers anys, nombrosos joves d’Ucraïna han participat a les trobades de la peregrinació de confiança a Europa. A hores d’ara, moltes famílies, sobretot mares amb els seus fills, han hagut d’abandonar urgentment el seu país per refugiar-se en un altre. En molts indrets s’està engegant una dinàmica de solidaritat per acollir-los i Taizé vol ajudar-hi.

En col·laboració amb els nostres amics d’UcraÏna i dels països limítrofs, amb les associacions de solidaritat i també amb l’ambaixada ucraïnesa a París, proposem a les parròquies o grups locals que es preparin per acollir. Tanmateix, voldríem fer un advertiment a tots els qui estiguin disposats a acollir:

• En aquesta fase recollim oferiments, però no podem garantir que es pugui trobar efectivament una família a curt termini. És difícil de calcular les dimensions de les arribades d’exiliats en un futur.
• També és complicat de saber per quant de temps aquestes famílies podran necessitar el vostre generós acolliment.
• Per a una persona sola, o fins i tot una família, un acolliment com aquest pot representar un esforç excessiu. És preferible ajuntar-se amb d’altres per a assumir-ho com a parròquia o en equip.
• Finalment, cal dir que amb aquesta iniciativa Taizé ajuda a posar en relació les persones, però que després no podrà acompanyar les situacions específiques ni aportar-hi ajuda o seguiment.

Si us plau, ompliu aquest formulari d’acollida en francès o en anglès. Per a més informació, escriviu-nos a aquesta adreça.

Gràcies de tot cor per la vostra disponibilitat!

El primer tema abordat ha estat la guerra a Ucraïna i les iniciatives solidàries preses per Taizé per acollir refugiats ucraïnesos. El germà Alois ha parlat tot seguit del camí sinodal en el si de l’Església catòlica. També ha pogut compartir amb el papa Francesc algunes notícies de la vida de la comunitat, així com la recerca ecumènica de Taizé.

Durant els dies vinents, a Roma, el germà Alois es trobarà amb altres responsables eclesials. A més, hi ha previstes dues pregàries amb cants de Taizé a Roma durant els dies vinents: dimarts 22 de març a les 21:00 h a l’església de Santa Maria in Campitelli i dimecres 23 de març a les 12:30 h a l’església reial belga (via Sudario 40), amb la presència del germà Alois i altres germans de la comunitat.

(C) Photo Vatican Media

Contacte

media taize.fr

«A Ucraïna el mal no tindrà la darrera paraula»

Aquest any el temps de Quaresma comença en el moment en què el continent europeu és colpit per una guerra. Aquesta actualitat tràgica ens endinsa de ple en el misteri del mal. Jesús mateix en va fer la darrera experiència en el moment d’acceptar lliurement perdre la seva vida en la creu: ell va anar fins al fons del sofriment. En el nostre camí vers la Pasqua, ens manté aquesta esperança: a l’altra banda de la creu, per la resurrecció de Crist, Déu ha obert per a tota la humanitat un camí de vida.

Com és possible que el foc de les armes i les bombes esquinci pobles tan propers entre ells en tants aspectes? Moltes famílies tenen parents d’un costat i de l’altre de la frontera... En ocasió d’un pelegrinatge a Rússia, Bielorússia i Ucraïna, l’any 2015, amb un petit grup de joves de diferents països, jo mateix en vaig ser testimoni en un hospital a Kíiv quan hi vaig visitar uns soldats ucraïnesos ferits en combat. Amb nosaltres hi havia una jove russa. Fa uns dies, a l’inici de la guerra, aquesta jove russa recordava aquella visita i va compartir aquest relat: «Quan vaig entrar a l’hospital, estava paralitzada per la por i la vergonya. Al principi se’m feia molt difícil dir res. Després em vaig posar a explicar que de nena cada estiu anava a casa el meu avi a Ucraïna, que el meu cosí era nascut a Ucraïna. Llavors els soldats ucraïnesos van començar a canviar, un d’ells va dir, de sobte, que la seva dona era russa, després un altre deia que els seus pares vivien a Rússia... I va quedar clar que de fet érem molt propers, que érem com germans i germanes.»

Preguem perquè aquestes llavors de fets compartits i de comunió no siguin arrasades per la bogeria de la guerra, sinó que es mostrin a la llarga més fortes que l’absurda violència. És potser massa aviat per expressar aquest desig, ara que cada dia que passa augmenta el nombre de víctimes i de ferits. Tanmateix, guardem arrelada al fons del cor, aquesta esperança, que el mal no tindrà la darrera paraula.

El papa Francesc ha demanat un dia de dejuni i pregària en aquest Dimecres de Cendra. En molts llocs del món, els creients es reuneixen i preguen per la pau. Fa uns dies hem rebut a Taizé el missatge d’un sacerdot ortodox rus: a la seva parròquia també preguen, preguen per la pau.

Sí, per viure aquest temps de Quaresma en solidaritat amb els que pateixen la guerra que arrasa la terra ucraïnesa, portem a la nostra pregària les víctimes i les seves famílies en dol, els ferits, els que han hagut de fugir, els que haurien volgut fer-ho i no han pogut i també tots els que han triat quedar-se allà on viuen.

Pensem en les persones més fràgils que seran les primeres a patir les conseqüències del conflicte armat, els nens que han patit, els joves que no veuen cap futur.

En la nostra pregària, no oblidem demanar a l’Esperit Sant que inspiri els dirigents del pobles i tots els que tenen capacitat d’influir en el curs dels esdeveniments, perquè cessi el foc de les armes com més aviat millor. Preguem perquè la guerra no faci augmentar les divisions en el si de les Esglésies i les famílies, i que els responsables de les Esglésies acompanyin tots els que són tocats per aquesta terrible desgràcia. I ja que tota vida humana compta a ulls de Déu, pensem en els que lluiten de tots els països implicats, i també en les seves famílies, per exemple les seves àvies que veuen els néts partir al front per una guerra que ells no han triat ni desitjat. Potser un dia elles sortiran al carrer a protestar...

Ara que aquest temps de Quaresma comença sota foscos auspicis, som cridats a viure aquests quaranta dies en comunió amb aquells que, no només a Europa, sinó per tot el món, són víctimes de la violència. A la creu, Crist ha obert els seus braços per abraçar tota la humanitat. Una humanitat massa sovint esgarrada i no obstant unida per sempre al cor de Déu.

Dimecres, 2 de març

En comunió amb la iniciativa de dejuni i pregària proposada pel papa Francesc, la comunitat s’associarà a la pregària per la pau a Ucraïna aquest dimecres 2 de març.

Divendres, 25 de febrer

Divendres al vespre, la vetlla de pregària per la pau a Ucraïna va estar marcada per una llarga estona de silenci, introduïda per aquesta pregària, pronunciada pel germà Alois:

Crist ressuscitat, romanem en silenci davant teu i t’elevem aquesta pregària ardent: que s’aturi el foc de les armes a Ucraïna! Acull en el teu amor aquells que moren per la violència i per la guerra, consola les famílies en el dol, recolza aquells que han hagut d’emprendre el camí de l’èxode. Confrontats a l’incomprensible sofriment, creiem, malgrat tot, que les teves paraules d’amor i de pau no passaran mai. Tu has donat la teva vida a la creu i així ens has obert un futur, fins i tot més enllà de la mort. Així doncs, t’implorem: dona’ns la pau. Tu ets la nostra esperança!

Al final del silenci, tothom ha cantat «Laudate omnes gentes» en ucraïnès: «Славіте всі народи / Slavite vsi narody».

Dijous, 24 de febrer

Devant dels actes de guerra a Ucraïna, el germà Alois a dit aquest dijous, 24 de febrer, aquesta pregària durant la pregària del migdia a Taizé:

Déu d’amor, ens sentim desconcertats per la violència arreu del món i, avui en particular, pels actes de guerra a Ucraïna. Ajuda’ns a ser solidaris amb aquells que pateixen i que avui viuen amb por i angoixa. Sostén l’esperança de tots els qui, en aquesta regió del món tan estimada, cerquen de fer prevaldre la justícia i la pau. Envia l’Esperit Sant, l’Esperit de pau, per inspirar els responsables de les nacions i tots els éssers humans.

Aquest divendres, a les 20:00 h (hora de París), els germans i tots els joves presents a Taizé pregaran en silenci per la pau. La pregària serà retransmesa en directe per aquells que vulguin unir-s’hi.

Pregària comunitària durant la trobada de Taizé a Lviv, el 30 d’abril de 2018