En un barri pobre de Bahia
En un terreny de dues hectàrees prestat per la diòcesi, els germans van començar a construir una petita capella de bambú. De mica en mica, va sorgir un centre d’acollida. Més tard va caldre una església més gran, tant pels que anaven a les trobades com per les persones del barri.
Al principi, els germans van iniciar una associació de veïns al barri per ocupar-se de les necessitats més urgents: aigua corrent, electricitat, servei de bus, llar d’infants... Al cap de 15 anys, s’han construït 160 cases obreres.
Allò que feu als més petits…
Va caldre improvisar algun tipus d’educació, que, a poc a poc, es va transformar en una escola pública. A partir del 1999, l’escola ha acollit nens sords, més tard nens cecs i amb dificultats visuals i també alguns nens sords i cecs alhora. Si es compten també els nens afectats per problemes familiars greus, el nombre total d’alumnat amb necessitats educatives especials depassa el 40%.
Per ocupar-se de tota aquesta tasca humanitària i solidària, es va crear una fundació que és independent dels germans. Hi ha una altra associació que s’ocupa d’una residència per a gent gran sense recursos.
Els nens van cada tarda a la fraternitat. Hi troben un espai, anomenat «La Brincadeira», per jugar i una mica de menjar. Sense adonar-se’n aprenen a conviure més tranquil·lament. Joves voluntaris ajuden amb l’acollida dels nens. Durant les vacances escolars i cada dissabte, els nens més grans ensenyen als més petits. Així els nens de les famílies més desfavorides es familiaritzen amb l’escola. Al mes de gener, la fraternitat organitza unes colònies durant les vacances.
Recessos i trobades
Per acollir persones i grups que desitgen viure un moment per pregar i per compartir, la fraternitat obre les portes de la casa a trobades i recessos «Mombitaba» que significa, en Tupi-Guarani, «lloc de repòs». Tres cops al dia, es convida els hostes a participar a la pregària comunitària dels germans.
