Missatge del germà Alois

A mesura que ens apropem a la Pasqua, arreu del món s’estén la inquietud davant de la transmissió del coronavirus. A Taizé, les circumstàncies ens fan preveure per primera vegada una Setmana Santa i una Pasqua sense visitants. Hem hagut de demanar a les persones que ja s’havien inscrit que posposin la seva estada i l’Església de la Reconciliació està tancada. Nosaltres continuem la nostra vida de pregària i treball « separats de tot però units a tot». Som conscients que la intercessió ens manté units amb tantes altres persones d’arreu del món.

Per telèfon o internet, rebem moltes notícies de gent que afronta reptes semblants a diferents parts del món. Alguns dels nostres germans estan vivint o viatjant a Corea, Itàlia o a altres llocs. Els nostres germans xinesos, en contacte amb les seves famílies sobre el terreny, han estat seguint amb atenció i preocupació el desenvolupament de l’epidèmia des del principi.

Més enllà de les precaucions i adaptacions necessàries, aquesta crisi sanitària inesperada i excepcional ens interpel·la profundament. Aquesta crisi ens deixa sentir el patiment i l’angoixa de les víctimes, dels malalts, de les seves famílies, de tots aquells que es veuen greument afectats per les conseqüències econòmiques. Els portem en la pregària.

També voldríem agrair i mostrar la nostra admiració per aquelles persones que es dediquen a la cura de les víctimes i en un sentit general a la reorganització dels serveis públics. Hi ha tants exemples de generositat creativa, de solidaritat, de resistència a la passivitat i al desànim...

I en aquestes hores greus, com no ens podem preguntar: què n’espera el Crist de nosaltres? Què ens ofereix el Ressuscitat, qui va venir a estar-se amb els deixebles desanimats malgrat les portes tancades, i què ens crida a fer avui? En les dificultats del moment present, segons les paraules del germà Roger: «No tan sols patir els esdeveniments sinó, en Déu, ser capaços de construir alguna cosa nova amb ells.»

Caminar seguint els passos del Crist ens condueix a viure la conversió, a defugir la foscor i a encaminar-nos cap a la llum del Ressuscitat. Dia rere dia, no ens deixem desviar per les pors, la ira, els penediments, la confusió, per la foscor que sovint pretén cobrir tota la terra i monopolitzar tota la nostra atenció.... En comptes d’això mantinguem-nos units, al més profund dels nostres cors, a la font de la pau que perdura sempre per sobre de tot.

A la vegada que les mesures de confinament i de precaució sanitàries augmenten per frenar els contagis, vetllem pel gran tresor de les relacions humanes. Mantinguem el contacte –amb trucades telefòniques, amb un missatge d’amistat- amb les persones més aïllades i especialment les més grans, les més fràgils, i amb aquelles que es veuen afectades per una altra malaltia o adversitat.

En els propers dies, voldríem començar i transmetre iniciatives concretes per viure una solidaritat espiritual. Cada vespre, s’emetrà des de casa nostra, a través de les xarxes socials, una pregària amb un petit grup de germans (a les 20h30, hora d’Europa occidental). I per aquelles persones que vulguin, també ens poden enviar intencions de pregària [https://www.taize.fr/ca_article28677.html].

Com va dir sant Pau als cristians de Roma: «Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? (...) N’estic cert: res ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre. » (Romans 8,35, 38-39)

 [1]