Una mica d’història

Els inicis

Tot va començar el 1940 quan, a l’edat de vint-i-cinc anys, el germà Roger abandonà Suïssa, el seu país natal, per anar a viure a França, d’on provenia la seva mare. Durant anys, havia estat malalt de tuberculosi. Durant la llarga convalescència va anar creixent en ell la vocació de crear una comunitat.

Després que comencés la Segona Guerra mundial, va tenir la certesa que calia ajudar a les persones que els tocava patir aquella situació, talment com la seva àvia havia fet durant la Primera Guerra mundial. El petit poble de Taizé, on va establir-se, es trobava molt pròxim a la línia de demarcació que dividia França en dos: era una bona localització per acollir refugiats escapant de la guerra. Amics de Lyon van començar a donar l’adreça de Taizé a persones que necessitaven un lloc segur on anar.

A Taizé, gràcies a un modest préstec, el germà Roger va comprar una casa amb diferents edificis que havia estat abandonada durant anys.
Va demanar a una de les seves germanes, la Geneviève, que vingués a ajudar-lo a acollir a aquelles persones que arribaven. Alguns dels refugiats als quals varen acollir eren jueus. Disposaven de pocs recursos. No hi havia aigua corrent, així que anaven a buscar l’aigua potable al pou del poble. Cuinaven senzill, moltes sopes de farina de blat de moro que compraven barat a un molí veí.
Per discreció cap a les persones que acollia, el germà Roger pregava sol, sovint s’allunyava cap al bosc a cantar. Per tal que ni jueus ni agnòstics poguessin sentir-se incòmodes, la Geneviève demanava que aquells que volguessin pregar ho fessin sols a la seva habitació.

Els pares del germà Roger, sabent que els seus fills estaven en perill, van demanar a un ex-oficiari francès, amic de la família, que vetllés per ells. A la tardor del 1942, els va comunicar que les seves activitats havien estat descobertes i que tothom havia de fugir tan aviat com pogués. Així que des de llavors fins al final de la guerra, el germà Roger va establir-se a Ginebra i allà va ser on va començar una vida en comunitat amb els primers germans. Van poder retornar a Taizé el 1944.

JPEG - 10.1 kB

El compromís dels primers germans

El 1945, un jove advocat de la regió fundà una associació per tenir cura d’infants que havien perdut els seus pares durant la guerra. Ell va suggerir als germans que n’acollissin uns quants a Taizé. Però es feia difícil per una comunitat d’homes, acollir infants. Així que el germà Roger demanà altra vegada a la seva germana Geneviève que tornés per cuidar-los i fer-los de mare. Els diumenges, els germans també acollien a presoners de guerra alemanys internats a un camp a la vora de Taizé.

Gradualment, nous joves es van anar afegint al grup original, fins que a la Pasqua del 1949 set d’ells es comprometeren junts a viure en celibat i a viure en comunitat amb una gran senzillesa de vida.

En el silenci d’un llarg recès, al cor de l’hivern de 1952-1953, el fundador de la comunitat va escriure La regla de Taizé , expressant el que pels germans era «l’essencial que permetia una vida en comú».

Printed from: https://www.taize.fr/ca_article30392.html - 9 December 2021
Copyright © 2021 - Ateliers et Presses de Taizé, Taizé Community, 71250 France