Pasqua 2020

Une lumière nouvelle se lève

Diumenge, 12 d’abril de 2020 | Taizé, l’Isba

Mentre ombrívoles
notícies ens aclaparen cada dia, demanem a Déu que vingui a ajudar la humanitat, que ha estat posada a prova no només pels estralls del coronavirus, sinó per tants d’altres patiments. Confiem al Pare tots aquells que han emmalaltit, els seus familiars i tots aquells que n’han tingut cura, aquells que han perdut algú.

Preguem a Déu.
Però vetllem per no encallar-nos en l’angoixa, esperant simplement que passi aquest tràngol i tot torni al mateix lloc on era abans. Preguem a Déu, però Déu també ens prega, Déu vol que l’escoltem.
Déu probablement ens diria: «Desperteu-vos!»
No és pas que Déu castigui la humanitat. No, mai!
Déu és el Déu de la compassió, a prop de cadascú de nosaltres. Déu «només pot estimar», segons les paraules d’un creient d’Orient del segle VII, Isaac de Nínive, a qui el germà Roger sovint feia referència.

Sí, Déu estima a cadascú de nosaltres. És perquè ens estima que Déu ens parla. No deu ser que Déu vol dir- nos: «Adoneu-vos com depeneu els uns dels altres, d’aquells que teniu a prop, però també entre països i pobles.
Mireu com necessiteu la
fraternitat humana. Mireu com n’és de necessari pel vostre futur tenir cura de la creació.»

La pandèmia que ens ataca posa llum a la necessitat de canvis profunds en les nostres societats. Per exemple, se segueixen destinant quantitats desorbitades de diners a armament mentre una minúscula part d’aquesta quantitat seria suficient per retornar la dignitat humana a tanta gent d’arreu que se’n veu privada.

Són molts els qui amb coratge acullen el repte de la solidaritat. Es donen perquè, enmig de la pandèmia, la vida segueixi, de vegades, arriscant fins i tot la seva salut o la seva pròpia vida.

Sí, la prova per la qual estem passant conté una crida a la fraternitat i són molts els qui saben com donar-hi resposta. Però, més enllà d’això, quina podria ser la llum que ens ofereix el missatge Pasqual d’avui?

El matí de Pasqua, Maria Magdalena anà a trobar els deixebles amb la notícia que el sepulcre era buit. Podem imaginar-nos l’esglai que van tenir. Al desastre de la ignomínia de la mort en creu de Jesús, cal afegir-hi una calamitat més: el seu cos ha desaparegut.
És talment com si cada rastre d’esperança que Jesús havia despertat en ells, s’hagués esvaït.

Pere i Joan sortiren corrents cap al sepulcre. Quan hi van arribar, Pere mirà i es quedà perplex. L’altre deixeble «veu i creu».

Què mou de manera tan espontània aquest deixeble cap a la fe? Com pot ser que reconegui a través del sepulcre buit que Jesús ha ressuscitat? Mai no ho sabrem. L’únic indici és que en aquell precís moment, ell sembla comprendre quelcom de les Escriptures. Pot ser que de sobte recordi les paraules del salm: «No deixaràs veure al teu fidel la corrupció»? No es diu a ell mateix davant el sepulcre buit: però sí! No hi havia pensat, no hi havia caigut?

La realitat de la resurrecció de Jesús ens depassa; no es pot explicar racionalment, però ens obre un horitzó desconegut. La malaltia, la violència i la mort ja no tenen la
darrera paraula. S’alça una nova llum. No només canvia completament la nostra percepció de la vida, sinó que transforma aquells qui l’acullen i els allibera d’energies abans no imaginades.
Condueix als deixebles de Jesús a crear una comunitat que irradiï la vida mateixa de Déu.

El confinament que ens ha estat imposat es fa difícil per a molta gent –penso en aquells que estan sols, en les famílies que viuen en un espai reduït, en aquells que es troben separats dels qui estimen, en els que no tenen llar–. Tant de bo aquest confinament, malgrat tot, no estrenyi els nostres horitzons. Que el missatge Pasqual ens obri a noves dimensions, grans i eixamplades.

En la pregària, encara que sigui pobra, podem acollir la llum del missatge pasqual. Podem descobrir que és possible canviar el nostre comportament individual i col·lectiu, amb la mirada a un altre futur per a nosaltres i per a la humanitat. Podem deixar créixer en nosaltres la imaginació per posar en pràctica noves solidaritats.

El Ressuscitat envia els seus deixebles arreu del món, no pas per portar la humanitat cap a un mateix sistema religiós, sinó per fer que les seves vides irradiïn l’esperança de pau a la terra i de plenitud per tota la creació.

Deixem-nos prendre per la llum pasqual i saludem- nos uns als altres amb la bona nova del matí de Pasqua: «Crist ha ressuscitat! — Sí, veritablement ha ressuscitat!».

Germà Alois

Printed from: https://www.taize.fr/ca_article31881.html - 26 May 2022
Copyright © 2022 - Ateliers et Presses de Taizé, Taizé Community, 71250 France