Els germans a Bangladesh

Des dels inicis, els germans es van centrar en els joves. Van crear petites escoles pels més pobres, trobant maneres de donar-los suport en els estudis, organitzant trobades de pregària i reflexió a diferents indrets del país, a banda de moltes altres activitats. Un dels germans, el qual va morir, va ensenyar al seminari major de Dhaka durant més de trenta anys.

Una preocupació important que ha sorgit al llarg dels anys té a veure amb les persones amb altres capacitats. Ja a Chittagong i Dhaka, els germans estaven compromesos amb persones pobres que tenien aquests tipus de dificultats, ja que no rebien cap suport per part de la societat. Al llarg d’aquests anys, la consciència sobre la seva situació ha crescut al país i actualment hi ha moltes organitzacions dedicades a aquest tipus de necessitats. Els germans van crear una de les primeres organitzacions a Mymensingh a principis dels anys 90, el Centre comunitari per a la discapacitat, tot introduint peregrinacions per a discapacitats dins l’església. També van contribuir a la creació de l’única comunitat de l’Arca a Bangladesh, al seu barri, Mymensingh.

Els germans no treballen únicament amb els bengalís, sinó també amb persones de diversos grups indígenes, en especial amb els Garos (també coneguts com a Mandi), els quals formen la majoria cristiana al districte de Mymensingh. Com a Taizé, preguen tres vegades al dia i intenten sembrar llavors de reconciliació entre cristians de diverses confessions, membres de diferents grups ètnics i creients de diverses religions. El contacte amb diferents grups és constant i sempre hi ha tota mena de gent que entra i surt de la casa; estudiants d’escoles, d’universitats, d’escoles coràniques; dones pobres, infants de carrer, cristians de totes les confessions del país, hindús, musulmans, agnòstics...

Una pregària a la capella dels germans a Mymensingh.