TAIZÉ Què volem dir quan parlem de «violència sexual», «abús espiritual» o «abús emocional»?
La violència sexual fa referència a un ampli ventall de gestos o actes que no són plenament consentits per una de les parts.
Parlem d’abús espiritual quan hi ha un control que nega la llibertat de creure i d’actuar autònomament. Quan s’aprofiten d’una relació de confiança per a satisfer els desigs d’una de les parts.
L’abús emocional és un patró de comportament psicològic destructor per part d’una persona que té una posició de poder, autoritat o confiança. Comporta un atac constant a l’autoestima d’una persona, ja sigui deixant-la de banda, criticant-la constantment, comparant-la, i també privant-la d’afecte. Els agressors no respecten la integritat psicològica, emocional, espiritual o física dels altres.
Què afavoreix els abusos i les transgressions?
Una relació asimètrica entre persones, especialment en termes de dependència i de poder.
Estructures amb manca de transparència, amb drets i deures no definits.
La prioritat atorgada a la protecció de la reputació d’una institució o persona.
La llei del silenci imposada per l’agressor i/o per la institució.
Què significa «respectar el consentiment»?
Significa ser conscients de les necessitats i desigs dels altres i respondre-hi amb consideració. Això pressuposa un acord verbal i no verbal (en certes situacions també per escrit).
No dir res, o no dir no, no significa haver donat el consentiment. La qüestió no és pas si una persona diu «no», sinó més aviat si ha dit «sí».
El consentiment donat una vegada pot canviar i, per tant, sempre s’ha de tornar a demanar. És possible dir «sí» i després canviar d’opinió. Una persona pot deixar de donar el seu consentiment en qualsevol moment. En aquest cas, tota activitat ha de cessar.