Va néixer a Alemanya, l’any 1936, a la ciutat d’Hamburg, en el si d’una família de pastors. La seva infantesa va estar profundament marcada per la Segona Guerra Mundial i els anys d’escassetat de la postguerra. Des de la seva adolescència, va viatjar molt, primer a Alemanya amb bicicleta, i després fent autostop des d’Anglaterra fins a Grècia, on va visitar el Mont Athos, passant per Itàlia i Iugoslàvia. Després d’estudiar teologia, sobretot a Heidelberg, va treballar com a pastor en pràctiques a Hamburg abans d’entrar a la Comunitat de Taizé el 1962. Va fer el compromís per a tota la vida per Pasqua de 1966.

L’any 1965, el germà Rudolf va començar el seu ministeri de visites més enllà del Teló de Ferro, primer a Hongria, després a l’Alemanya de l’Est, a Txecoslovàquia i a Romania, teixint una xarxa d’amistat amb cristians de diverses Esglésies. Durant els anys 60 i 70 va ser una figura clau a l’hora d’acollir els joves a Taizé i organitzar les primeres trobades europees. El 1983 va marxar cap a l’Àfrica on, durant uns mesos, va viure amb els germans que vivien als suburbis de Mathare Valley a Nairobi. El 1985, es va arribar a la fraternitat de Seül, a Corea del Sud, mentre visitava sovint els germans que vivien al Japó.

El 1987 va marxar a la fraternitat d’Alagoinhas, al nord-est del Brasil, a l’estat de Bahia. Va compartir la vida dels més desfavorits durant més de trenta anys abans de tornar a Taizé el 2020 per motius de salut. Al Brasil, dedicà tota la seva energia als nens del barri obrer on viuen els germans. Organitzà la «Brincadeira» per acollir els infants, amb l’ajuda de voluntaris brasilers i també d’altres llocs, en un espai de confiança, educació i lleure. Visitava les seves famílies, sovint desestructurades. Fou testimoni de la violència, de vegades mortal, que pateixen molts d’ells.

De tornada a Taizé, es mantingué en contacte amb els seus amics gràcies als mitjans de comunicació contemporanis. Continuà també la seva reflexió sobre el futur de l’Església. Uns mesos abans de la seva mort, va publicar un quadern amb el títol evocador The Faith of the Poor («La fe dels pobres»), basat en la seva experiència de convivència entre ells.

Del mateix foc, dones del poble i germanes de les diferents comunitats presents a Taizé van prendre la llum de la Pasqua i van encapçalar la processó cap a l’Església de la Reconciliació. A les vuit, van trucar tres cops a la porta de l’església i va entrar la llum de la Resurrecció amb el cant de «Mshiha qam» («El Messies és viu»), que anunciava, com un murmuri, «és viu».

I mentre s’encenia el ciri pasqual es cantava la invocació «Lumen Christi» («La Llum de Crist»), a la qual tothom responia «Deo gratias» («Donem gràcies a Déu») i la llum s’estenia per tota l’església. I no només la llum, sinó també aquella alegria que s’alça al nostre cor quan cantem la Resurrecció.

Al final de la celebració, hem proclamat la salutació pasqual en 20 llengües diferents:

 Crist ha ressuscitat!
 Veritablement ha ressuscitat!

Crist Ressuscitat, com Joan, Pere i Maria Magdalena el matí de la teva Resurrecció, nosaltres et busquem per tot arreu, però tu vas sempre davant nostre. Fins i tot quan no podem percebre la teva presència, ajuda’ns a creure al signe del sepulcre buit. Que vingui el dia en què comprendrem que tu eres allí i que ens envies a portar la bona nova del teu amor a tota la creació.

 [1]

Durant la conversa, el germà Mateu va agrair al Papa Francesc el seu ministeri com a bisbe de Roma i va compartir el profund agraïment de tants cristians de diferents Esglésies per la Trobada del Poble de Déu «Together» el 30 de setembre, en particular per la benedicció final donada pel Papa juntament amb una vintena de responsables de diferents Esglésies.

També van parlar sobre la trobada europea a Ljubljana, a finals de desembre de 2023, i sobre la que actualment s’està preparant a Tallinn, a Estònia, a finals de desembre de 2024, així com la invitació llançada pel germà Matthew d’esdevenir «peregrins de pau», en aquest període de gran sofriment a tants llocs del món.

 [2]

□ Abans d’arribar a Roma, el germà Matthew, amb dos altres germans, va fer una estada a Assís, per participar en un simposi ecumènic sobre el tema «La Festa de la Creació, misteri de la Creació», durant el qual va intervenir amb una xerrada titulada «El Kairós ecumènic, un sòl fèrtil per la Festa de la Creació».

□ Dimecres passat, el germà Mattew i la comunitat van acollir a Taizé durant un dia, els bisbes de l’Església evangèlica luterana de Finlàndia, que eren a Ginebre per un viatge d’estudis ecumènics.

□ En el marc de la iniciativa «peregrins de pau», alguns joves, juntament amb germanes de Sant Andreu i germans de Taizé, van participar dijous 7 de març a una caminada de 34 km des de Taizé, per marcar simbòlicament la distància que separa les ciutats de Gaza i Rafah, amb quatre estacions de pregària pels qui pateixen en diferents llocs del món.

Si voleu rebre els comunicats de premsa enviats quatre cops l’any als periodistes i als mitjans de comunicació podeu inscriure-us escrivint a media taize.fr.

Els bisbes eren a Ginebra per un viatge d’estudis ecumènics. Van assistir a la pregària del migdia i van compartir el dinar amb la comunitat. A la tarda, van reflexionar amb els germans sobre els temes de la unitat de l’Església, l’escolta i el diàleg, així com sobre la propera trobada europea a Tallinn, ja que aquesta ciutat es troba a 82 km d’Hèlsinki, a dues hores amb ferri.

Entre els representants de les Esgléies, cinc han estat els encarregats de fer una pregària per l’inici del ministeri del germà Matthew com a «servidor de comunió»: el bisbe d’Autun-Chalon-Mâcon, Mons. Benoît Rivière; el metropolita Maximos, del Patriarcat Ecumènic a Ginebra; les bisbes anglicanes Olivia Graham, de Reading, et Smitha Prasadam, de Huddersfield; i el pastor Laurent Schlumberger, antic president de l’Església Protestant Unida de França. També hi havia altres responsables, com el pastorChristian Krieger, president de la Federació Protestant de França, o el bisbe luterà de Riga, Rinalds Grants.

Video de la pregària

Podeu tornar a veure el vídeo de la celebració, retransmesa en directe:

Algunes fotos dels moments clau de la celebració

Fotos : Tamino Petelinsek

Per obtenir les fotos en alta resolució podeu escriure a media taize.fr.