TAIZÉ

Notícies recents

Ucraïna | Una iniciativa solidària d’acollida als refugiats

Davant la crisi humanitària originada per la guerra a Ucraïna, Taizé obre una plataforma per a posar en contacte persones que puguin acollir i exiliats que han hagut d’abandonar Ucraïna.

Durant els darrers anys, nombrosos joves d’Ucraïna han participat a les trobades de la peregrinació de confiança a Europa. A hores d’ara, moltes famílies, sobretot mares amb els seus fills, han hagut d’abandonar urgentment el seu país per refugiar-se en un altre. En molts indrets s’està engegant una dinàmica de solidaritat per acollir-los i Taizé vol ajudar-hi.

En col·laboració amb els nostres amics d’UcraÏna i dels països limítrofs, amb les associacions de solidaritat i també amb l’ambaixada ucraïnesa a París, proposem a les parròquies o grups locals que es preparin per acollir. Tanmateix, voldríem fer un advertiment a tots els qui estiguin disposats a acollir:

  • En aquesta fase recollim oferiments, però no podem garantir que es pugui trobar efectivament una família a curt termini. És difícil de calcular les dimensions de les arribades d’exiliats en un futur.
  • També és complicat de saber per quant de temps aquestes famílies podran necessitar el vostre generós acolliment.
  • Per a una persona sola, o fins i tot una família, un acolliment com aquest pot representar un esforç excessiu. És preferible ajuntar-se amb d’altres per a assumir-ho com a parròquia o en equip.
  • Finalment, cal dir que amb aquesta iniciativa Taizé ajuda a posar en relació les persones, però que després no podrà acompanyar les situacions específiques ni aportar-hi ajuda o seguiment.

Si us plau, ompliu aquest formulari d’acollida en francès o en anglès. Per a més informació, escriviu-nos a aquesta adreça.

Gràcies de tot cor per la vostra disponibilitat!

El papa Francesc rep el germà Alois en audiència

Aquest dilluns 21 de març de 2022, el germà Alois, prior de la Comunitat de Taizé, ha estat rebut en audiència privada pel papa Francesc. Des de 2013, aquesta audiència ha tingut lloc cada any, tal com havia succeït amb el papa Benet XVI. També el germà Roger era rebut cada any a Roma.

El primer tema abordat ha estat la guerra a Ucraïna i les iniciatives solidàries preses per Taizé per acollir refugiats ucraïnesos. El germà Alois ha parlat tot seguit del camí sinodal en el si de l’Església catòlica. També ha pogut compartir amb el papa Francesc algunes notícies de la vida de la comunitat, així com la recerca ecumènica de Taizé.

Durant els dies vinents, a Roma, el germà Alois es trobarà amb altres responsables eclesials. A més, hi ha previstes dues pregàries amb cants de Taizé a Roma durant els dies vinents: dimarts 22 de març a les 21:00 h a l’església de Santa Maria in Campitelli i dimecres 23 de març a les 12:30 h a l’església reial belga (via Sudario 40), amb la presència del germà Alois i altres germans de la comunitat.


(C) Photo Vatican Media


Contacte

media taize.fr

Ucraïna | Article del germà Alois: «El mal no tindrà la darrera paraula»

A petició del setmanari francès La Vie, el germà Alois ha escrit aquest article (disponible en línia) que publiquem íntegrament a continuació.

«A Ucraïna el mal no tindrà la darrera paraula»

Aquest any el temps de Quaresma comença en el moment en què el continent europeu és colpit per una guerra. Aquesta actualitat tràgica ens endinsa de ple en el misteri del mal. Jesús mateix en va fer la darrera experiència en el moment d’acceptar lliurement perdre la seva vida en la creu: ell va anar fins al fons del sofriment. En el nostre camí vers la Pasqua, ens manté aquesta esperança: a l’altra banda de la creu, per la resurrecció de Crist, Déu ha obert per a tota la humanitat un camí de vida.

Com és possible que el foc de les armes i les bombes esquinci pobles tan propers entre ells en tants aspectes? Moltes famílies tenen parents d’un costat i de l’altre de la frontera... En ocasió d’un pelegrinatge a Rússia, Bielorússia i Ucraïna, l’any 2015, amb un petit grup de joves de diferents països, jo mateix en vaig ser testimoni en un hospital a Kíiv quan hi vaig visitar uns soldats ucraïnesos ferits en combat. Amb nosaltres hi havia una jove russa. Fa uns dies, a l’inici de la guerra, aquesta jove russa recordava aquella visita i va compartir aquest relat: «Quan vaig entrar a l’hospital, estava paralitzada per la por i la vergonya. Al principi se’m feia molt difícil dir res. Després em vaig posar a explicar que de nena cada estiu anava a casa el meu avi a Ucraïna, que el meu cosí era nascut a Ucraïna. Llavors els soldats ucraïnesos van començar a canviar, un d’ells va dir, de sobte, que la seva dona era russa, després un altre deia que els seus pares vivien a Rússia... I va quedar clar que de fet érem molt propers, que érem com germans i germanes.»

Preguem perquè aquestes llavors de fets compartits i de comunió no siguin arrasades per la bogeria de la guerra, sinó que es mostrin a la llarga més fortes que l’absurda violència. És potser massa aviat per expressar aquest desig, ara que cada dia que passa augmenta el nombre de víctimes i de ferits. Tanmateix, guardem arrelada al fons del cor, aquesta esperança, que el mal no tindrà la darrera paraula.

El papa Francesc ha demanat un dia de dejuni i pregària en aquest Dimecres de Cendra. En molts llocs del món, els creients es reuneixen i preguen per la pau. Fa uns dies hem rebut a Taizé el missatge d’un sacerdot ortodox rus: a la seva parròquia també preguen, preguen per la pau.

Sí, per viure aquest temps de Quaresma en solidaritat amb els que pateixen la guerra que arrasa la terra ucraïnesa, portem a la nostra pregària les víctimes i les seves famílies en dol, els ferits, els que han hagut de fugir, els que haurien volgut fer-ho i no han pogut i també tots els que han triat quedar-se allà on viuen.

Pensem en les persones més fràgils que seran les primeres a patir les conseqüències del conflicte armat, els nens que han patit, els joves que no veuen cap futur.

En la nostra pregària, no oblidem demanar a l’Esperit Sant que inspiri els dirigents del pobles i tots els que tenen capacitat d’influir en el curs dels esdeveniments, perquè cessi el foc de les armes com més aviat millor. Preguem perquè la guerra no faci augmentar les divisions en el si de les Esglésies i les famílies, i que els responsables de les Esglésies acompanyin tots els que són tocats per aquesta terrible desgràcia. I ja que tota vida humana compta a ulls de Déu, pensem en els que lluiten de tots els països implicats, i també en les seves famílies, per exemple les seves àvies que veuen els néts partir al front per una guerra que ells no han triat ni desitjat. Potser un dia elles sortiran al carrer a protestar...

Ara que aquest temps de Quaresma comença sota foscos auspicis, som cridats a viure aquests quaranta dies en comunió amb aquells que, no només a Europa, sinó per tot el món, són víctimes de la violència. A la creu, Crist ha obert els seus braços per abraçar tota la humanitat. Una humanitat massa sovint esgarrada i no obstant unida per sempre al cor de Déu.

Ucraïna | Pregària per la pau

Dimecres, 2 de març

En comunió amb la iniciativa de dejuni i pregària proposada pel papa Francesc, la comunitat s’associarà a la pregària per la pau a Ucraïna aquest dimecres 2 de març.

Divendres, 25 de febrer

Divendres al vespre, la vetlla de pregària per la pau a Ucraïna va estar marcada per una llarga estona de silenci, introduïda per aquesta pregària, pronunciada pel germà Alois:

Crist ressuscitat, romanem en silenci davant teu i t’elevem aquesta pregària ardent: que s’aturi el foc de les armes a Ucraïna! Acull en el teu amor aquells que moren per la violència i per la guerra, consola les famílies en el dol, recolza aquells que han hagut d’emprendre el camí de l’èxode. Confrontats a l’incomprensible sofriment, creiem, malgrat tot, que les teves paraules d’amor i de pau no passaran mai. Tu has donat la teva vida a la creu i així ens has obert un futur, fins i tot més enllà de la mort. Així doncs, t’implorem: dona’ns la pau. Tu ets la nostra esperança!

Al final del silenci, tothom ha cantat «Laudate omnes gentes» en ucraïnès: «Славіте всі народи / Slavite vsi narody».


Dijous, 24 de febrer

Devant dels actes de guerra a Ucraïna, el germà Alois a dit aquest dijous, 24 de febrer, aquesta pregària durant la pregària del migdia a Taizé:

Déu d’amor, ens sentim desconcertats per la violència arreu del món i, avui en particular, pels actes de guerra a Ucraïna. Ajuda’ns a ser solidaris amb aquells que pateixen i que avui viuen amb por i angoixa. Sostén l’esperança de tots els qui, en aquesta regió del món tan estimada, cerquen de fer prevaldre la justícia i la pau. Envia l’Esperit Sant, l’Esperit de pau, per inspirar els responsables de les nacions i tots els éssers humans.

Aquest divendres, a les 20:00 h (hora de París), els germans i tots els joves presents a Taizé pregaran en silenci per la pau. La pregària serà retransmesa en directe per aquells que vulguin unir-s’hi.


Pregària comunitària durant la trobada de Taizé a Lviv, el 30 d’abril de 2018

El germà Paul (1951-2021)

François Belloy, que en entrar a la comunitat va prendre el nom de Paul, va morir durant el son a l’alba del 16 de desembre de 2021, després d’una llarga i difícil malaltia. La celebració del funeral i el seu enterrament van tenir lloc a l’Església de la Reconciliació diumenge 19 de desembre.

Va néixer a Châteauroux el 10 de juliol de 1951, el segon d’una família nombrosa de sis germans i germanes. Durant els seus estudis a l’escola d’informàtica Breguet de París, va conèixer la comunitat, que en aquell moment estava preparant el concili de joves, i va fer amistat amb alguns dels joves implicats en la iniciativa. L’estiu de 1972, juntament amb tres joves més, va fer un viatge a través de la Unió Soviètica. A Moscou, van fer els primers contactes discrets amb joves d’aquell país que havien d’amagar la seva fe cristiana o fer front a la persecució.

Un any després d’acabar els seus estudis l’any 1975, va decidir entrar a formar part de la comunitat, on es va comprometre per tota la vida per Pasqua de 1979. Des del primer moment va aportar a la comunitat totes les seves competències tècniques i jurídiques en diversos àmbits: gestió d’aigua potable i d’aigües residuals, electricitat, telecomunicacions i sistemes de vídeo fins que a poc a poc va anar introduint els ordinadors a la vida quotidiana dels germans. Més tard també va preparar l’accés de la comunitat a internet. També va utilitzar tots aquests coneixements per a les trobades europees de joves.

L’any 1983, va ser escollit al consell municipal de Taizé, on la comunitat havia estat representada durant molt de temps per un germà, i després per diversos germans.

Com a regidor, i després com a tinent d’alcalde, va dedicar bona part de la seva energia a donar suport a la vida del municipi i de la comarca. Va col·laborar especialment en l’administració de l’aigua i de l’electricitat i després en l’administració comarcal, fins que la malaltia li va impedir tornar-se a presentar a les eleccions municipals del 2020.

El germà Paul va anar afeblint-se a conseqüència d’una malaltia autoimmune que a poc a poc li va anar traient la força física, això li va suposar nombroses hospitalitzacions a París, Mâcon i Cluny. Sempre es va mantenir lúcid i dotat d’una curiositat intel·lectual que li va permetre seguir de prop la vida de la comunitat i de la seva nombrosa família, i també dels esdeveniments de l’Església i del món fins al seu darrer dia.