Del 10 al 12 de juliol, convidats per la Comunitat de Taizé, es van reunir representants de diversos serveis nacionals de pastoral juvenil i moviments catòlics implicats en l’ecumenisme, així com cristians protestants i anglicans. Els intercanvis es van centrar en la pregunta: com fer que el camí sinodal actual a l’Església catòlica sigui un punt culminant en la recerca de la unitat dels cristians i de tota la família humana, i com fomentar la implicació dels joves en aquest procés?

Entre els ponents hi havia la germana Nathalie Becquart, xmcj, del secretariat sinodal; el pare Hyacinthe Destivelle, op, del Dicasteri per a la Promoció de la Unitat dels Cristians; el pare João Chagas, del Dicasteri per als Laics, Família i Vida; i el germà Alois, prior de Taizé. Aquests dies ens van permetre caminar junts, en gran diversitat i amb l’esperança de la unitat.

Durant els darrers anys, nombrosos joves d’Ucraïna han participat a les trobades de la peregrinació de confiança a Europa. A hores d’ara, moltes famílies, sobretot mares amb els seus fills, han hagut d’abandonar urgentment el seu país per refugiar-se en un altre. En molts indrets s’està engegant una dinàmica de solidaritat per acollir-los i Taizé vol ajudar-hi.

En col·laboració amb els nostres amics d’UcraÏna i dels països limítrofs, amb les associacions de solidaritat i també amb l’ambaixada ucraïnesa a París, proposem a les parròquies o grups locals que es preparin per acollir. Tanmateix, voldríem fer un advertiment a tots els qui estiguin disposats a acollir:

• En aquesta fase recollim oferiments, però no podem garantir que es pugui trobar efectivament una família a curt termini. És difícil de calcular les dimensions de les arribades d’exiliats en un futur.
• També és complicat de saber per quant de temps aquestes famílies podran necessitar el vostre generós acolliment.
• Per a una persona sola, o fins i tot una família, un acolliment com aquest pot representar un esforç excessiu. És preferible ajuntar-se amb d’altres per a assumir-ho com a parròquia o en equip.
• Finalment, cal dir que amb aquesta iniciativa Taizé ajuda a posar en relació les persones, però que després no podrà acompanyar les situacions específiques ni aportar-hi ajuda o seguiment.

Si us plau, ompliu aquest formulari d’acollida en francès o en anglès. Per a més informació, escriviu-nos a aquesta adreça.

Gràcies de tot cor per la vostra disponibilitat!

El primer tema abordat ha estat la guerra a Ucraïna i les iniciatives solidàries preses per Taizé per acollir refugiats ucraïnesos. El germà Alois ha parlat tot seguit del camí sinodal en el si de l’Església catòlica. També ha pogut compartir amb el papa Francesc algunes notícies de la vida de la comunitat, així com la recerca ecumènica de Taizé.

Durant els dies vinents, a Roma, el germà Alois es trobarà amb altres responsables eclesials. A més, hi ha previstes dues pregàries amb cants de Taizé a Roma durant els dies vinents: dimarts 22 de març a les 21:00 h a l’església de Santa Maria in Campitelli i dimecres 23 de març a les 12:30 h a l’església reial belga (via Sudario 40), amb la presència del germà Alois i altres germans de la comunitat.

(C) Photo Vatican Media

Contacte

media taize.fr

«A Ucraïna el mal no tindrà la darrera paraula»

Aquest any el temps de Quaresma comença en el moment en què el continent europeu és colpit per una guerra. Aquesta actualitat tràgica ens endinsa de ple en el misteri del mal. Jesús mateix en va fer la darrera experiència en el moment d’acceptar lliurement perdre la seva vida en la creu: ell va anar fins al fons del sofriment. En el nostre camí vers la Pasqua, ens manté aquesta esperança: a l’altra banda de la creu, per la resurrecció de Crist, Déu ha obert per a tota la humanitat un camí de vida.

Com és possible que el foc de les armes i les bombes esquinci pobles tan propers entre ells en tants aspectes? Moltes famílies tenen parents d’un costat i de l’altre de la frontera... En ocasió d’un pelegrinatge a Rússia, Bielorússia i Ucraïna, l’any 2015, amb un petit grup de joves de diferents països, jo mateix en vaig ser testimoni en un hospital a Kíiv quan hi vaig visitar uns soldats ucraïnesos ferits en combat. Amb nosaltres hi havia una jove russa. Fa uns dies, a l’inici de la guerra, aquesta jove russa recordava aquella visita i va compartir aquest relat: «Quan vaig entrar a l’hospital, estava paralitzada per la por i la vergonya. Al principi se’m feia molt difícil dir res. Després em vaig posar a explicar que de nena cada estiu anava a casa el meu avi a Ucraïna, que el meu cosí era nascut a Ucraïna. Llavors els soldats ucraïnesos van començar a canviar, un d’ells va dir, de sobte, que la seva dona era russa, després un altre deia que els seus pares vivien a Rússia... I va quedar clar que de fet érem molt propers, que érem com germans i germanes.»

Preguem perquè aquestes llavors de fets compartits i de comunió no siguin arrasades per la bogeria de la guerra, sinó que es mostrin a la llarga més fortes que l’absurda violència. És potser massa aviat per expressar aquest desig, ara que cada dia que passa augmenta el nombre de víctimes i de ferits. Tanmateix, guardem arrelada al fons del cor, aquesta esperança, que el mal no tindrà la darrera paraula.

El papa Francesc ha demanat un dia de dejuni i pregària en aquest Dimecres de Cendra. En molts llocs del món, els creients es reuneixen i preguen per la pau. Fa uns dies hem rebut a Taizé el missatge d’un sacerdot ortodox rus: a la seva parròquia també preguen, preguen per la pau.

Sí, per viure aquest temps de Quaresma en solidaritat amb els que pateixen la guerra que arrasa la terra ucraïnesa, portem a la nostra pregària les víctimes i les seves famílies en dol, els ferits, els que han hagut de fugir, els que haurien volgut fer-ho i no han pogut i també tots els que han triat quedar-se allà on viuen.

Pensem en les persones més fràgils que seran les primeres a patir les conseqüències del conflicte armat, els nens que han patit, els joves que no veuen cap futur.

En la nostra pregària, no oblidem demanar a l’Esperit Sant que inspiri els dirigents del pobles i tots els que tenen capacitat d’influir en el curs dels esdeveniments, perquè cessi el foc de les armes com més aviat millor. Preguem perquè la guerra no faci augmentar les divisions en el si de les Esglésies i les famílies, i que els responsables de les Esglésies acompanyin tots els que són tocats per aquesta terrible desgràcia. I ja que tota vida humana compta a ulls de Déu, pensem en els que lluiten de tots els països implicats, i també en les seves famílies, per exemple les seves àvies que veuen els néts partir al front per una guerra que ells no han triat ni desitjat. Potser un dia elles sortiran al carrer a protestar...

Ara que aquest temps de Quaresma comença sota foscos auspicis, som cridats a viure aquests quaranta dies en comunió amb aquells que, no només a Europa, sinó per tot el món, són víctimes de la violència. A la creu, Crist ha obert els seus braços per abraçar tota la humanitat. Una humanitat massa sovint esgarrada i no obstant unida per sempre al cor de Déu.

Dimecres, 2 de març

En comunió amb la iniciativa de dejuni i pregària proposada pel papa Francesc, la comunitat s’associarà a la pregària per la pau a Ucraïna aquest dimecres 2 de març.

Divendres, 25 de febrer

Divendres al vespre, la vetlla de pregària per la pau a Ucraïna va estar marcada per una llarga estona de silenci, introduïda per aquesta pregària, pronunciada pel germà Alois:

Crist ressuscitat, romanem en silenci davant teu i t’elevem aquesta pregària ardent: que s’aturi el foc de les armes a Ucraïna! Acull en el teu amor aquells que moren per la violència i per la guerra, consola les famílies en el dol, recolza aquells que han hagut d’emprendre el camí de l’èxode. Confrontats a l’incomprensible sofriment, creiem, malgrat tot, que les teves paraules d’amor i de pau no passaran mai. Tu has donat la teva vida a la creu i així ens has obert un futur, fins i tot més enllà de la mort. Així doncs, t’implorem: dona’ns la pau. Tu ets la nostra esperança!

Al final del silenci, tothom ha cantat «Laudate omnes gentes» en ucraïnès: «Славіте всі народи / Slavite vsi narody».

Dijous, 24 de febrer

Devant dels actes de guerra a Ucraïna, el germà Alois a dit aquest dijous, 24 de febrer, aquesta pregària durant la pregària del migdia a Taizé:

Déu d’amor, ens sentim desconcertats per la violència arreu del món i, avui en particular, pels actes de guerra a Ucraïna. Ajuda’ns a ser solidaris amb aquells que pateixen i que avui viuen amb por i angoixa. Sostén l’esperança de tots els qui, en aquesta regió del món tan estimada, cerquen de fer prevaldre la justícia i la pau. Envia l’Esperit Sant, l’Esperit de pau, per inspirar els responsables de les nacions i tots els éssers humans.

Aquest divendres, a les 20:00 h (hora de París), els germans i tots els joves presents a Taizé pregaran en silenci per la pau. La pregària serà retransmesa en directe per aquells que vulguin unir-s’hi.

Pregària comunitària durant la trobada de Taizé a Lviv, el 30 d’abril de 2018

A més, com és habitual podeu seguir la lectura breu de cada dia (en castellà i en francès) i la pregària que el germà Alois llegeix cada migdia (en francès i en anglès)

Diumenge de Rams

Fotos de la pregària a la Font de Saint-Etienne

Meditació del dia | germà Stephen

Dilluns Sant

Meditació del dia | germana Gabi

Pregària del migdia en directe

Dimarts Sant

Meditació del dia | germà Frank

Pregària del migdia en directe

Dimecres Sant

Meditació del dia | germà Sébastien

Pregària del migdia en directe

Dijous Sant

Meditació del dia | germà Jean

Pregària del migdia en directe, amb el lavatori dels peus

Programa especial animat pels joves voluntaris

Divendres Sant

Meditació del dia | germana Claire

Pregària del migdia en directe, amb la processó de la creu

Programa especial animat pels joves voluntaris

Dissabte Sant

Meditació del | germà András

Pregària del migdia en directe

Programa especial animat pels joves voluntaris

Diumenge de Pasqua

Eucaristia de Pasqua en directe

Programa especial animat pels joves voluntaris

 [1]

Lloat siguis, Déu de vida. És vers tu que ens girem enmig d’aquestes grans proves que travessa la humanitat. Ajuda’ns a assumir, serenament, les proves que ens toca travessar.

La nostra intercessió es fa encara més fervent: mostra la teva presència a aquells que pateixen pel coronavirus, per altres malalties, calamitats ambientals, injustícia i violència, i per aquells que es veuen forçats a abandonar el seu país. Estigues amb aquells que ja no poden suportar més patiment.

També et confiem, una vegada i una altra, aquells que han estat víctimes d’abús de poder o de confiança, especialment els qui, en el passat, van ser víctimes d’abusos sexuals d’un de nosaltres. Acompanya els qui intenten restablir-se després d’aquests sofriments.

Et preguem també per aquells que, enmig del patiment del món, ajuden a curar ferides, es donen als altres de manera generosa: són signes d’esperança i fan avançar la humanitat.

En aquests moments de grans canvis, tu ens crides a la conversió. Voldríem deixar-nos sostenir per la teva presència bondadosa, com Moisès davant la bardissa ardent, com els deixebles de camí cap a Emmaús i tants d’altres. Voldríem fer tot el possible per fer de la nostra vida un signe del teu futur i de la teva fidelitat.

Tu ens convides a renovar la nostra pregària personal i comunitària. Que el foc de l’amor de Crist sigui el centre de les nostres vides, i no pas les nostres preocupacions, per molt serioses que puguin ser.

Et lloem també per tants testimonis de suport que rebem, que són una bella expressió de la comunió de l’Església. Ajuda’ns a continuar avançant cap a una unitat visible d’aquells que estimen el Crist.

Et donem gràcies, Déu vivent, per la nostra vida en comunitat. Al llarg d’aquest últim any ha esdevingut més profunda i senzilla; i durant els darrers dies ens has tornat a obrir els ulls davant la bellesa d’aquest gran regal que ens has donat. Crist ens crida com a germans seus i ens fa el do de ser germans els uns per als altres. Donem gràcies a l’Esperit Sant per permetre’ns dia rere dia de veure la gran diversitat entre nosaltres com una riquesa, i per perseverar en la bondat i la fraternitat. D’aquesta manera, podem contribuir a fer créixer una fraternitat universal.

Et donem gràcies per haver despertat en nosaltres una consciència més clara sobre la nostra responsabilitat de cuidar la creació. Et lloem pels joves que ens fan atents a això i pels científics i responsables polítics que procuren prendre les decisions necessàries.

Déu de pau, encara no veiem les coses noves que venen tot i els dolors d’infantament pels que passa la humanitat. Que el teu Esperit Sant ens canviï en la nostra manera de mirar, per tal de poder discernir un nou horitzó i per comprendre el que ens demanes en aquest moment.

Fes que puguem sempre partir de nou com a humils peregrins de confiança; i que, fins i tot amb pocs mitjans, ens hi estimuli l’esperit de festa.

Et lloem i et cantem, Déu etern. T’expressem la nostra gratitud per la vida; creiem que treballes en cadascun de nosaltres, en la nostra comunitat i en el món sencer, a través de Crist, que és amb nosaltres, i de l’Esperit Sant, que ens inspira.

Ara, cantarem plegats a l’Esperit Sant, i aquells germans que s’han compromès per tota la vida es prosternaran a terra per a recordar la seva ofrena a Déu.

Aquest dimarts, dia 2 de febrer, ens ha deixat el germà Sylvain. Fins a l’últim dia va gaudir de bona salut; al vespre, mentre sopava amb els germans, s’ha trobat malament i ha mort al cap de pocs minuts. Tenia vuitanta-set anys.

La celebració en memòria seva ha tingut lloc divendres 5 de febrer a l’Església de la Reconciliació de Taizé.

 [2]

Pregària del germà Alois

Sigues lloat, Déu de tots els éssers humans, pel nostre germà Sylvain, per la llarga vida que li has donat a la terra i per la seva presència humil i discreta entre nosaltres.

Durant tota la seva vida, l’has sostingut pel teu Esperit Sant, ja des de ben jove quan va perdre la seva mare i hagué d’ocupar-se de la seva germana i del seu germà. Fins i tot durant els moments de prova, mantenia un tarannà alegre i un gran sentit de l’humor, i enconmanava un esperit de fe a aquells que tu posaves al seu costat.

Et donem gràcies per haver-lo acompanyat especialment durant els quaranta anys que visqué en petites fraternitats de germans a les Filipines, al Japó, a Corea. Amb ells i tal com ells, per causa del Crist i de l’Evangeli, va procurar ser a prop dels més vulnerables i crear ponts entre diferents cultures i rostres de la humanitat amb una gran senzillesa.

Tu li vas concedir de néixer en una antiga família hugonot, a les muntanyes de l’Ardeixa. Gràcies a les seves arrels, aprengué a estimar profundament les Escriptures i els relats bíblics, que nodriren la seva vida interior i, amb els seus dons artístics, va saber representar-los amb els seus dibuixos i amb la bonica decoració de la catedral d’Orà (Algèria).

Et donem gràcies, Déu vivent, per haver-li concedit una mort tranquil·la i per acollir-lo ara prop teu.

 [3]

• Davant de l’Església de la Reconciliació, al costat de la carretera, hi ha un pessebre que anirà evolucionant de diumenge en diumenge fins a Nadal.

• Cada setmana d’Advent, es publicarà una meditació bíblica en línia al canal de Youtube de Taizé, en anglès amb subtítols en diverses llengües.

• La pregària que el germà Alois llegeix cada dia durant la pregària del migdia es publica en línia en francès, en anglès i en alemany.

El text següent s’ha extret del web de la xarxa.

Per què la categoria «Església verda»?

Perquè creiem que Déu es revela a través de la creació; ell l’ha confiada als homes, que l’han de conrear i tenir-ne cura.

• Perquè la vida a la Terra és una benedicció i un reflex de l’amor de Déu, i perquè actuar per preservar-la és una forma d’estimar el proïsme i treballar per la justícia.
• Perquè la crisi ecològica ens compromet a escoltar el clam de la terra que «gemega i sofreix dolors de part» (Rm 8,22) i a optar, amb esperança, per estils de vida que preparin l’emergència d’una nova creació ara i en el futur.
• Perquè el poble de Déu pot pregar i actuar per portar aquesta esperança al món.
• Perquè som conscients que és convertint-nos tots junts que aconseguirem construir aquest món més just i ecològic necessari per a la supervivència de la humanitat.

A Catalunya la Xarxa de Parròquies Ecosolidàries, impulsada per Justícia i Pau, és una iniciativa similar, que promou un model de persona i societat justa, solidària i respectuosa amb la natura que reclama l’encíclica Laudato si’.