Actualment, la comunitat de Taizé està formada per un centenar de germans, catòlics i de diversos orígens protestants, vinguts de prop de trenta països diferents. Des de bon començament, la comunitat vol ser una «paràbola de comunitat»: un signe concret de reconciliació entre cristians dividits i entre pobles separats.
Els germans de la comunitat viuen únicament del seu treball. No accepten donacions. Tampoc no accepten les seves herències personals per a ells mateixos sinó que la comunitat les dona als més pobres.
Alguns germans viuen en llocs desafavorits del món per ser testimonis de pau al costat d’aquells que pateixen. En aquestes petites comunitats situades a l’Àsia, l’Àfrica i l’Amèrica llatina, els germans adopten les condicions de vida dels qui tenen al voltant. S’esforcen a ser una presència d’amor al costat dels més pobres, dels infants del carrer, dels presos, dels moribunds, dels ferits a causa d’un trencament afectiu o d’un abandonament.
Al llarg dels anys, més i més joves han estat venint a Taizé provinents de tots els continents, per participar a les trobades setmanals. Les Germanes de Sant Andreu —una comunitat catòlica internacional fundada fa més de set segles— i les Germanes Ursulines poloneses assumeixen una part de les tasques de l’acollida de joves.
També han passat per Taizé respondables de l’Església. La comunitat ha acollit, doncs, el Papa Joan Pau II, el Patriarca Ecumènic Bartomeu de Constantinoble, metropolites i bisbes de diverses Esglésies Ortodoxes, quatre arquebisbes de Canterbury, els catorze bisbes luterans de Suècia i nombrosos pastors d’arreu del món.
El germà Roger va morir el 16 d’agost del 2005, a l’edat de 90 anys, assassinat per una persona desequilibrada mentalment durant la pregària del vespre. El germà Alois, triat pel germà Roger com a successor uns quants anys enrere, és des d’aleshores el prior de la comunitat.
