Els germans van arribar al Senegal el 1992, convidats pel Cardenal Thiandoum, l’arquebisbe de Dakar en aquell moment. La intuïció del germà Roger era que calia establir una fraternitat en un país musulmà de l’Àfrica Subsahariana (oficialment, hi ha només un 5% de cristians al país), encara que llavors les tensions al voltant de l’islam amb prou feines començaven a fer-se sentir al món.
Els germans es van instal·lar en un gran barri popular de Dakar per viure la seva vida de comunitat, pregar, acollir i compartir. L’acollida dels veïns, que evidentment va despertar recels al principi, ben aviat va ser càlida i confiada. La casa s’obre cada dia als infants del barri per fer-hi activitats complementàries a l’escolarització. En tenen cura els adolescents, que també són acompanyats en la seva formació escolar. Els joves també hi van per estudiar i reflexionar. Algunes dones treballen cosint peces que després seran venudes.
Depenent del nombre i les capacitats dels germans, hi ha o hi ha hagut diverses activitats amb refugiats i emigrants, presoners i malalts de SIDA, posant un èmfasi especial cap als més pobres i als que es troben en situacions de menor o major grau de marginació.
Amb l’església local, que va acollir els germans de manera generosa, també hi ha compromisos com ara l’organització de pregàries, la participació en formacions o un servei d’arquitectura. Però el més essencial continua sent la presència al barri, l’escolta i el recolzament ocasional per problemes habituals: salut, feina o, en definitiva, la pròpia supervivència, ja que es troben en uns moments on els més vulnerables estan afectats directament per les conseqüències d’una crisi econòmica que els porta al límit de les seves possibilitats.
La pregària comunitària es nodreix i està estimulada per aquest arrelament a la vida quotidiana i al veïnatge. També es sosté per la participació fidel de molts infants i alguns joves i adults de la comunitat cristiana del barri.