Abans que res, una trobada

Durant les etapes del pelegrinatge de confiança, ja siguin àmplies i internacionals o restringides i locals, els participants i els que els acullen, en primer lloc, són convidats a una trobada. De vegades, les famílies han acollit joves d’un país que estava en guerra amb ells feia uns anys. L’hospitalitat viscuda amb una gran simplicitat fa caure moltes barreres i prejudicis. Aquest fet va ser colpidor a les trobades de Zagreb, de Sarajevo, de Cochabamba o de Nairobi.

Després d’una trobada a Porto, un jove va escriure: «El pelegrinatge és tot un esdeveniment pels qui el fan, pels que s’atreveixen a sortir de casa seva i s’arrisquen, però també ho és per als qui reben els hostes i descobreixen que reben encara més. Milers de joves pelegrins s’han reunit amb milers de persones que han acceptat obrir les seves llars a forasters. Han compartit molt, molt més, que les seves pertinences, han compartit les seves vides, creences i esperances.»

El pelegrinatge de confiança és, abans que res, una trobada amb el Crist ressuscitat i amb els altres. Gràcies a la pregària en comú, cadascú es posa a disposició de Déu. Mitjançant el compartir i l’hospitalitat, tothom accepta traspassar les fronteres i les diferències per acollir-se i enriquir-se mútuament.

Le pèlerinage de confiance est d’abord une rencontre, avec le Christ ressuscité et avec les autres. Grâce à la prière commune, chacun se rend disponible à Dieu. Et par le partage et l’hospitalité, tous acceptent de dépasser les frontières et les différences pour s’accueillir et s’enrichir mutuellement.

Vida interior i solidaritat humana

«A mesura que continua la peregrinació de confiança arreu de la terra que reuneix joves de nombrosos països, comprenem més i més aquest fet: tots els humans constitueixen una sola família i Déu habita en cada ésser humà, sense excepció.» (Germà Alois, Carta de Calcuta.)

Per el germà Roger, era essencial no organitzar un moviment a l’entorn de la comunitat. Al contrari, després d’haver participat en una trobada del pelegrinatge de confiança, cadascú és convidat a tornar a casa seva i allà viure el que ha entès de l’Evangeli, amb una consciència més gran de la vida interior que l’habita, i dels gestos concrets de solidaritat que poden dur a terme al seu entorn. A molts països, els joves es retroben regularment per pregar amb cants de Taizé, sempre en contacte amb la realitat de l’Església local.

Quan és possible, els germans van a visitar aquests joves per acompanyar-los en la seva recerca. Aquestes trobades són com petites etapes del pelegrinatge de confiança, que permeten aprofundir plegats en el nostre compromís, i alhora visitar les Esglésies locals.

Els germans intenten donar suport a aquesta cerca de pau i de reconciliació allà on sigui. Les trobades de joves s’organitzen per tots els continents. A final d’any, entre Nadal i Cap d’Any, té lloc una trobada europea a una gran ciutat. A l’Àsia, l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica també hi tenen lloc regularment trobades internacionals.

Alguns germans viuen lluny de Taizé, majoritàriament enmig dels més pobres. Viuen en petites fraternitats, treballant amb presoners a Corea del Sud, assistint a persones amb discapacitat a Bangladesh, acollint nombrosos infants al Senegal i al Brasil, animant trobades de joves a Kenya... L’existència d’aquestes petites llars de Taizé està basada en la pregària i la vida fraternal.