El taller de ceràmica i el seu context

El taller de ceràmica a Taizé està plenament integrat a la vida d’una comunitat ecumènica d’uns 90 germans d’unes trenta nacionalitats. El context comunitari en què s’inscriu la ceràmica explica algunes de les opcions pràctiques del taller. Per això, més que ser artistes, creadors o simples artesans, els germans viuen un compromís espiritual i solidari, a Taizé amb milers de joves que venen de tot arreu del món.

L’aventura de la ceràmica comença l’hivern de 1949 quan es crea un taller a Taizé centrat en el torn manual i l’elaboració d’esmalts (especialment a base de cendres vegetals).

Amb el creixement de la comunitat, els germans continuen guanyant-se la vida amb la seva feina. Val a dir que la majoria dels germans tenen una altra activitat a més del seu ministeri dins de la comunitat. La producció es fa, doncs, per procediments simples, en part mecanitzats (calibratge, colada i premsat) que produeixen objectes d’ús quotidià.

Des dels inicis del taller s’han conservat dos procediments: la preparació de la terra a partir d’argiles en brut de pedreres de la regió i la creació d’esmalts que constitueixen l’originalitat del taller.

Característiques de la ceràmica de Taizé

L’argila de les peces produïdes al taller es vitrifica a 1.280 °C. Així s’obté el que s’anomena «gres». Els objectes es couen una primera vegada a 950 °C abans d’esmaltar-se. Els forns són de gas natural.

Alguns objectes (les làmpades, els ocells…) es fan amb una terra de porcellana en un taller de motlles de colada.

Els esmalts de gres són silicats obtinguts a 1.280 °C per la fusió de diferents minerals extrets del subsòl: feldespat, caolí, guix, silici, talc. El color prové de pigments com els òxids de ferro pels ivoris, els verds, negres i marrons; del cobalt i del coure, els blaus i les violàcies; del titani, els grocs acarabassats. Aquests esmalts poden incloure també cendres vegetals, que aporten els minerals extrets del sòl per les plantes. Aquestes cendres es poden reconstituir amb les proporcions habituals dels mateixos minerals, com és el cas de molts dels esmalts.

Regularment els germans col·laboren amb altres tallers de la regió, que preparen algunes de les peces fins a la primera cocció, ja que els germans no sempre poden satisfer ells sols tota la demanda.

Els esmals utilitzats

Gousseau (groc):
reconstitució d’un esmalt obtingut a partir de cendra de diverses fustes del bosc veí anomenat Gousseau.

Omnia (verd marronós, mat): esmalt obtingut per la barreja d’altres esmalts.

Bleu (blau brillant): esmalt a base de cendres del Bosc de la Bresse reconstituïdes, enriquides amb òxid de cobalt.

Okoumé (gris blavós mat): reconstitució d’un esmalt a base de cendres de residus d’una fusta exòtica, utilitzada en una fusteria local.

Temmoku (negre amb taques vermelloses, brillant): nom japonès que designa un esmalt ferruginós clàssic originari de la Xina de fa més de 1.000 anys.

Bois de Bresse (blanc brillant): reconstitució d’una cendra de tales de faigs provinent de la plana de Bresse, a prop de Taizé.

Noisette (color avellana, clar, semi mat): reconstitució d’una cendra de closca d’avellana, provinent del Camp de Tarragona.

Rouge de fer (marró rogent, fosc): esmalt ferruginós que conté fòsfor.

Jaune (groc mostassa): esmalt ric en alumini, enriquit amb òxid de tità.

Detalls pràctics

• Tots els nostres objectes es poden posar al rentavaixella i al microones. Es recomana no posar-los al forn a més de 200 ºC, per evitar el xoc tèrmic.

• Per evitar ruptures, només es poden comprar en línia tres models de peces de ceràmica.

• Podeu consultar aquí el nostre catàleg complet.