Va néixer a Suïssa, el 1931, a Esslingen (cantó de Zúric). Va estudiar arts gràfiques a l’escola d’arts aplicades de Zúric. Va ser el primer germà de parla alemanya i, ja abans de la seva professió l’any 1957, va ser enviat a viure a Alemanya durant un temps amb altres germans.

A Taizé va desenvolupar els seus dons artístics a través de la xilografia, la pintura, el collage, el vitrall, i realitzant cobertes per als llibres, pòsters, punts de llibre... Durant la construcció de l’Església de la Reconciliació, l’any 1962, va crear un gran vitrall per a la façana de ponent, que va ser desmuntat quan va caldre tirar a terra la façana per tal de fer més gran l’edifici. Quan els joves començaren a venir nombrosos a Taizé, fou ell que, a principis dels anys setanta, dissenyà la creu en forma de colom, tan típica de Taizé.

El 1971, amb un altre germà, va dur a terme una visita memorable a la Unió Soviètica, encara sota el règim comunista, i va ser el primer viatge dels germans a Ucraïna i Rússia.

Quan la vocació de Taizé s’eixamplà als diferents continents va poder dur a terme un somni de joventut: conèixer Indonèsia, i això orientà la seva vida cap al continent asiàtic. Entre el 1973 i el 1974, amb dos altres germans, va passar mig any a Calcuta amb la Mare Teresa. Després se’n tornà a Indonèsia i al sud de l’Índia abans de tornar a Taizé.

El 1978, va arribar al Japó amb el tren transsiberià i amb un germà s’instal·laren en un barri marginal de Miyadera, prop de Tòquio, on y restà vuit anys. Posteriorment, l’any 1986, anà a viure a Corea: en aquest país marcat per la divisió entre el Nord i el Sud, la comunitat avia estat convidada pel cardinal arquebisbe de Seül, per establir-hi una petita fraternitat. El germà Marc hi va viure vint-i-cinc anys. Tant al Japó com a Corea, continuà el seu treball creatiu en diàleg amb artistes del país. Realitzà nombrosos vitralls en esglésies catòliques i protestants de Corea del Sud. El 2007 el van convidar a dur a terme els vitralls de la catedral d’Oulan Bator, a Mongòlia.

Va tornar a Europa, primer a Taizé i després en una petita fraternitat a l’Alsàcia. Després de la trobada europea de joves a Basilea, el 2017, prop d’aquesta ciutat a la comunitat de diaconesses de Riehen, on realitzà una exposició remarcable amb la seva obra recent. Des d’allà venia regularment a Taizé per passar-hi temporades durant els moments importants de la vida de la comunitat.

Tot i la seva edat avançada, fins una setmana abans de la seva mort, encara tenia forces per continuar expressant la seva creativitat. Fins i tot després de l’AVC que va patir a Taizé la vigília de Nadal, va reprendre el seu treball creant postals a partir de paraules de cants de Taizé i de textos bíblics.