TAIZÉ

Notícies recents

El germà Pascal (1940-2023)

Ralph Ray Walsh que, en entrar a la Comunitat de Taizé el 1962, va prendre el nom de germà Pascal, va morir el 16 de mars de 2023 a Taizé, després d’una llarga malaltia.

Va néixer el 12 d’octubre de 1940 a Illinois, als Estats Units. El seu pare era pastor, tenia un germà, ja difunt, i una germana.

Per la seva pertinença a l’Església Episcopal dels Estats Units, va ser el primer a estendre a la Comunió Anglicana el ventall de la diversitat d’orígens confessionals dels germans de la comunitat.

Després d’haver col·laborat en l’acollida de Taizé, va passar, a partir de 1966, quasi tota la vida vivint en petites fraternitats, per estar a prop dels més vulnerables: a Chicago, en un barri molt pobre; al Brasil, a la ciutat de Vitòria; de nou als Estats Units, on va ser durant un temps responsable de la fraternitat de Nova York; i finalment una altra vegada al Brasil, a Alagoinhas. Va ser en aquest lloc on va passar més temps: va ajudar a moltes persones que eren víctimes de diverses addiccions i gràcies als seus dots artístics hi va crear un taller de vitralls, que va rebre encàrrecs moltes esglésies de tot el Brasil, d’aquesta manera va contribuir a la vida material de la fraternitat.

Va tornar a Europa l’any 2015 i va viure durant quatre anys amb dos germans més en una fraternitat a Alsàcia, on va poder treballar el seu refinat sentit del color a través del seu treball amb el teixit. Després, va tornar a Taizé, afeblit a poc a poc per la malaltia, que va acabar sent un càncer de pulmó.

El germà Pierre-Yves (1929-2023)

Pierre Emery que, en entrar a la Comunitat de Taizé l’any 1953, va prendre el nom de germà Pierre-Yves, va morir a Taizé el diumenge 12 de març de 2023 al matí, mentre els germans celebraven l’Eucaristia a l’Església de la Reconciliació. Feia temps que s’havia anat debilitant, perdent les forces, i des de feia una setmana s’havia hagut d’allitar. Tot i així es va mantenir lúcid fins al final i, el mateix matí de la seva mort, un germà, just abans de marxar a pregar a la l’església, encara va intercanviar unes paraules amb ell a la seva habitació.

Va néixer el 15 d’abril de 1929, el gran d’un germà i una germana. Va créixer al Jura suís, a La Chaux-de-Fonds, fins que, l’any 1944, la família es va traslladar a Lausana on va fer tots els seus estudis teològics, a excepció d’un semestre a Basilea, per seguir els cursos del gran teòleg. Karl Barth.

L’any 1953, seguint la consuetud comunitària d’aleshores pels germans que havien rebut vocació pastoral abans d’entrar a la comunitat, el germà Pierre-Yves va anar a fer un període de pràctiques a la parròquia d’Aigle, al cantó de Vaud. Després el 1955 va anar a Neuchâtel, on va ser ordenat pastor l’any 1956.

Amb dos germans més, va exercir el ministeri pastoral durant uns anys en una parròquia de l’Església luterana de Montbéliard, tot desenvolupant la seva vocació de teòleg ecumènic: participà en el Grup de Dombes, col·laborà en la recerca teològica del Consell Ecumènic a Ginebre, preparà publicacions sobre L’unité des croyants au ciel et sur la terre («La unitat dels creients al cel i a la terra»), Le Christ notre récompense («Crist, la nostra recompensa»), Le sacrifice eucharistique chez les théologiens réformés français du 17e siècle («El sacrifici eucarístic entre els teòlegs reformats francesos del segle XVII»)...

Quan l’acollida a Taizé començà a créixer va tornar al turó on s’encarregava especialment d’animar les trobades per matrimonis. A partir d’aleshores, durant dècades, hi va dedicar bona part del seu ministeri, donant suport a la vida espiritual i al compromís ecumènic de parelles de diversos països, entre les quals moltes famílies mixtes entre catòlics i protestants.

Va publicar («La pregària al cor de la vida»), Le souffle de l’espérance, éléments de vie chrétienne («L’alè de l’esperança, elements de la vida cristiana») i va començar sobretot a estudiar i traduir les obres de sant Bernat i d’altres pares cistercencs del segle XII, dels quals es va convertir en un especialista reconegut. Durant anys li agradava passar el temps de Quaresma al monestir de Tamié. Va respondre de bon grat a les invitacions de les comunitats religioses convidant-lo a animar recessos.

A més de els seus dons intel·lectuals i pastorals, també cal esmentar que era músic i gairebé fins al final de la seva vida tocava habitualment el violoncel. Unint el seu amor per la música i la seva passió per la vida litúrgica, va escriure el text de nombrosos himnes, cantats especialment en la família monàstica.

El germà Alois rebut en audiència pel papa Francesc

Pocs dies abans del desè aniversari del seu pontificat, el papa Francesc ha rebut aquest dijous 9 de març al matí al Palau Apostòlic el germà Alois en audiència privada. En concret, s’ha parlat de la preparació de l’esdeveniment «Together | Trobada del Poble de Déu», que tindrà lloc el 30 de setembre a Roma, just abans de l’assemblea sinodal de l’Església Catòlica.

Del 12 al 15 de març tindrà lloc a Roma la següent etapa de preparació d’aquest esdeveniment ecumènic sense precedents, que ja inclou una seixantena de col·laboradors de diferents orígens confessionals. En anunciar l’acte el 15 de gener, el papa Francesc va convidar «els germans i germanes de totes les confessions cristianes a participar en aquesta "aplec del poble de Déu"» (vegeu el text complet aquí).

Abans de venir a Roma, el germà Alois va visitar dilluns 6 de març a Ginebra el secretari general del Consell Mundial de les Esglésies, el pastor Jerry Pillay, i la secretària general de la Federació Luterana Mundial, la pastora Anne Burghardt. L’acompanyaven una seixantena de joves que actualment fan una estada a Taizé com a voluntaris.

Aquest divendres 12 de març al vespre, el germà Alois intervindrà a Frankfurt en el marc de la cinquena i última assemblea del camí sinodal a Alemanya, per a una meditació que li oferirà l’oportunitat de subratllar la dimensió espiritual del procés sinodal.

Contacte de premsa

Per a més informació sobre la trobada «Together | Trobada del Poble de Déu», podeu escriure a: media together2023.net.
Per a més informació sobre la Comunitat de Taizé, podeu escriure a: media taize.fr.


Foto: (C) Vatican Media

Consell de la comunitat: Pregària del germà Alois

Del 30 de gener al 4 de febrer els germans s’han reunit a Taizé durant el seu consell comunitari anual. A continuació hi trobareu la pregària de conclusió que el germà Alois ha pronunciat el vespre del dissabte 4 de febrer.

Lloat siguis, Déu etern! Ens crides a seguir el Crist Jesús. I tu vols que siguem, per la nostra vida fraterna, una paràbola d’aquesta comunió que el Crist va portar a tota la humanitat.

Et confiem els nostres intercanvis d’aquests dies: sobre la benvolença, tan fonamental per a la nostra vida comunitària; sobre la corresponsabilitat i la cooperació entre nosaltres; sobre la nostra voluntat d’eixamplar les nostres amistats per contribuir a la recerca d’un nou rostre de l’Església. Et demanem que ens donis un cor disponible perquè aquests intercanvis donin els seus fruits.

Et donem gràcies pels nostres germans en fraternitat, que viuen la presència de l’Evangeli en les situacions més diverses. Mostra’ns com les nostres fraternitats poden evolucionar en un món canviant, tenint en compte els canvis que experimenta la nostra comunitat.

Ensenya’ns a escoltar encara millor el murmuri del teu Esperit Sant, dins nostre i en la nostra vida comuna. Augmenta en nosaltres la fe en la seva presència i en la seva força que sempre anima de nou la nostra vocació. Ell és la font que mai no s’asseca. Ajuda’ns a pouar en aquesta font decisions valentes que ens permetin renovar constantment l’heretat que porta la nostra comunitat, en el desig d’una creació comuna sostinguda per tots els germans.
El teu Esperit Sant ens porta a escoltar-nos més els uns als altres. Ens has donat de viure-ho durant aquests dies del nostre consell. De l’escolta mútua en fas sorgir noves intuïcions i el coratge de posar-les en pràctica.
Et confiem tot el que viurem aquest any en comunitat, amb la confiança que ens guiaras en el futur, tal com ho has fet fins avui. Manten-nos en l’alegria i en un esperit de gratuïtat.

Et confiem tota l’Església, el projecte «Together - Trobada del Poble de Déu», els viatges dels germans per arribar als joves dels diferents continents, les trobades a Taizé, a Ljubljana i a tants altres llocs, així com les iniciatives pastorals en les què els nostres germans es comprometen a les fraternitats.

I et confiem ardentment a tots aquells que pateixen ferides greus, les víctimes de la guerra, a Ucraïna i a tants altres llocs, les víctimes d’agressions sexuals i d’abús espiritual, els migrants, els que pateixen les causes del canvi climàtic, els malalts i tots els oblidats de les nostres societats.

Déu d’amor, en Crist tu ens dones una esperança viva. Concedeix-nos de ser-ne testimonis fidels.


Per tornar a veure la pregària del vespre de dissabte:

El germà Francesco (1965-2022)

El germà Francesco ha entrat a la vida eterna aquest dimecres 7 de desembre de 2022, mentre era a Indonèsia, el seu país natal, visitant la seva família durant unes setmanes. La celebració de les exèquies ha tingut a Yogyakarta el 9 de desembre. El 8 de desembre, a les 20:00 h, a Taizé, s’ha celebrat una eucaristia en la seva memòria.


Francesco va néixer el 1965 a Indonèsia, era el germà gran d’una família nombrosa. El 1993 va entrar a la Comunitat de Taizé, on de seguida va posar els seus coneixements tècnics al servei de la vida fraterna i de l’acollida de joves. Al llarg dels anys esdevingué un veritable expert com a tècnic de so i fou ell qui desenvolupà la instal·lació sonora de l’Església de la Reconciliació. Durant anys va estar enviant fidelment els enregistraments de la pregària comunitària a la ràdio RCF.

A Taizé, participava en l’acollida de joves d’Indonèsia i d’altres països asiàtics; durant els últims anys també participava en l’equip que acompanya els voluntaris. En diverses ocasions, havia visitat els joves i les comunitats cristianes d’Hongria, país del qual n’havia après la llengua i on havia creat nombrosos lligams d’amistat. També havia participat en la preparació d’algunes trobades internacionals de Taizé: la de Viena, el 1992, que va preparar com a jove voluntari, fins a l’última trobada a Sud-àfrica, a Ciutat del Cap.

Els darrers anys participava en l’organització de les trobades d’amistat entre joves cristians i musulmans, i regularment ajudava a animar tallers sobre diàleg interreligiós, un tema pel qual tenia una gran estima gràcies a la història de la seva pròpia família. També era un gran amant de la música, i compartia la seva passió amb els joves a través de tallers musicals que animà regularment fins aquest estiu.

El germà Alois ha escrit aquesta pregària en memòria seva:

[poesie] Jesús el Crist, et confiem el nostre germà Francesco que has acollit a la vida eterna, per sempre a prop teu. Amb una fe ben viva i una gran bondat, va creure en tu i va respondre a la teva crida. Fa trenta anys va deixar el seu país natal, Indonèsia, per formar part de la nostra comunitat. Fa un mes estava la mar de content d’anar a visitar la seva família, que no veia des de feia anys. Junt amb tots els germans, aquí i a les fraternitats, i amb tots els qui l’han conegut i estimat, et lloem per la seva vida entre nosaltres i te’l confiem a la teva misericòrdia. Esperit Sant, com el nostre germà Francesco, tu ens omples d’esperança i, fins i tot amb una fe ben petita, gosem dir amb la nostra vida: «Crist ha ressuscitat!»