TAIZÉ

Com preparar una estona de pregària

 

«Com podem continuar pregant amb els altres?» Sovint se’ns planteja aquesta pregunta després d’una setmana a Taizé o després d’haver participat a una de les trobades fora de Taizé.

Vet aquí alguns dels elements més importants per preparar un temps de pregària meditativa que «no té començament ni final».


Per entrar en la pregària, podem triar un o dos cants de lloança.

Salm

Jesús pregava les antigues pregàries del seu poble. Des de sempre els cristians hi han trobat una font de vida. Els salms ens situen en la gran comunió de tots els creients. Les nostres joies i les nostres alegries, la nostra confiança en Déu, la nostra set i fins i tot les nostres angoixes, s’expressen a través dels salms.

Una o dues persones solistes poden llegir o cantar els versets d’un salm. Tothom respon amb un al·leluia o una altra aclamació cantada després de cada verset. Els versets cantats poden ser sostinguts per un melisma sobre l’acord final de l’aclamació, mantingut per l’assamblea. Si els versets són llegits poden ser més llargs; quan són cantats, en canvi, convé que siguin curts. Per a cada pregària s’ha fet una tria dels versets més accessibles. Si es llegeix un altre salm, es pot fer una tria de versets, els més assequibles. No cal llegir el salm sencer.

Lectura

Llegir l’Escriptura és acostar-se «a la font inesgotable de la que Déu es dona a sí mateix als humans assedegats» (Orígenes, segle III). L’escriptura és una «carta de Déu a les seves criatures» que ens fa «descobrir el cor de Déu en paraules de Déu» (Gregori el Gran, segle VI).

En una pregària diària o regular, s’acostuma a seguir una lectura sistemàtica dels textos bíblics. Per una pregària setmanal o mensual, és millor triar textos majors que no necessitin explicacions. Es pot introduir cada lectura amb «lectura de...» o bé «Evangeli segons Sant...». Si hi ha dues lectures, la primera pot ser de l’Antic Testament, les Epístoles, els Fets dels Apòstols o l’Apocalipsi, mentre que la segona sempre serà de l’Evangeli. Entre les dues lectures, es pot fer un cant meditatiu.

Abans o després de la lectura, pot ser bonic triar un cant que celebri la llum de Crist. Durant aquest cant, alguns joves o infants poden encendre una llàntia d’oli amb una candela. Aquest símbol recorda que, fins i tot en la nit més fosca, en la vida personal o en la vida de la humanitat, l’amor de Crist és un foc que no s’apaga mai.

Cant

Silenci

Quan intentem d’expressar la comunió amb Déu en paraules, de seguida veiem que el llenguatge és limitat. Però en la profunditat de la persona, per l’Esperit Sant, el Crist prega més que no ens podem imaginar.

La veu de Déu mai no calla, però Déu no vol pas imposar-se. Sovint la seva veu se sent com dins un murmuri, dins d’un alè de silenci. Quedar-se en silenci davant de la seva presència per acollir el seu Esperit ja és pregar en sí mateix.

La contemplació no consisteix en seguir cap mètode que ens proporcioni silenci interior a qualsevol preu i que ens acabi creant algun tipus de buit interior.
Més aviat, si amb confiança d’infants deixem que en el silenci Crist pregui dins nostre, un dia podem descobrir que les profunditats de la persona humana són habitades.

En una pregària en comú, és millor tenir un sol moment llarg de silenci (de 5 a 10 minuts) que tenir-ne uns quants de curts. Si els que participen a la pregària no estan habituats a fer silenci, és important que en acabar el cant que el precedeixi s’expliqui el que ve a continuació: «La pregària continua amb una estona de silenci.»

Pregàries d’intercessió o de lloança

Una pregària que consti de peticions o aclamacions breus, acompanyades per un cant d’aclamació amb un melisma sostingut per tots els participants, pot esdevenir un «pilar de foc» dins del cor de la pregària en comú. A través de les pregàries d’intercessió la nostra pregària s’estén a tota la dimensió de la família humana: confiem a Déu les joies i les esperances, les tristeses i les angoixes dels humans, dels pobres i de tots els que sofreixen. Amb les pregàries de lloança celebrem tot el que Déu és per a nosaltres.

Una o dues persones es poden alternar per expressar les peticions o les aclamacions de la pregària. Es fa un cant d’introducció i després es repeteix com a resposta a cada pregària, que pot ser: Kyrie eleison, Gospodi pomilouï (Senyor tingueu pietat), o Glòria a vós Senyor. Un cop acabades les pregàries llegides, es pot deixar un temps perquè qui vulgui pugui expressar en veu alta espontàniament les pregàries que tingui al cor. Cal vetllar que les pregàries espontànies siguin breus i adreçades a Déu: no s’han de convertir en un diàleg horitzontal on, pensant que es parla de Déu, es pretengui transmetre als altres una idea pròpia. Igualment, a cada pregària respon tothom cantant.

Parenostre

Pregària final

Cants

Al final de la pregària es pot continuar cantant durant una estona. Per acompanyar els que vulguin continuar pregant, un grup petit pot quedar-se per sostenir els cants.

Als altres se’ls pot convidar a anar a un lloc a la vora i tenir una estona per compartir en grups petits, per exemple sobre un text bíblic amb els recursos de la secció «Meditacions bíbliques» (per ara, aquesta secció no està disponible en català). Cada mes proposem una nova meditació a «Meditacions bíbliques»; una estona de silenci i compartir a l’entorn d’un text bíblic.

Last updated: 26 de febrer de 2021
Podeu trobar més informació sobre llibres i altres recursos per a la pregària en aquesta pàgina.