Aquest dimarts, dia 2 de febrer, ens ha deixat el germà Sylvain. Fins a l’últim dia va gaudir de bona salut; al vespre, mentre sopava amb els germans, s’ha trobat malament i ha mort al cap de pocs minuts. Tenia vuitanta-set anys.
La celebració en memòria seva ha tingut lloc divendres 5 de febrer a l’Església de la Reconciliació de Taizé.
[1]
Pregària del germà Alois
Sigues lloat, Déu de tots els éssers humans, pel nostre germà Sylvain, per la llarga vida que li has donat a la terra i per la seva presència humil i discreta entre nosaltres.
Durant tota la seva vida, l’has sostingut pel teu Esperit Sant, ja des de ben jove quan va perdre la seva mare i hagué d’ocupar-se de la seva germana i del seu germà. Fins i tot durant els moments de prova, mantenia un tarannà alegre i un gran sentit de l’humor, i enconmanava un esperit de fe a aquells que tu posaves al seu costat.
Et donem gràcies per haver-lo acompanyat especialment durant els quaranta anys que visqué en petites fraternitats de germans a les Filipines, al Japó, a Corea. Amb ells i tal com ells, per causa del Crist i de l’Evangeli, va procurar ser a prop dels més vulnerables i crear ponts entre diferents cultures i rostres de la humanitat amb una gran senzillesa.
Tu li vas concedir de néixer en una antiga família hugonot, a les muntanyes de l’Ardeixa. Gràcies a les seves arrels, aprengué a estimar profundament les Escriptures i els relats bíblics, que nodriren la seva vida interior i, amb els seus dons artístics, va saber representar-los amb els seus dibuixos i amb la bonica decoració de la catedral d’Orà (Algèria).
Et donem gràcies, Déu vivent, per haver-li concedit una mort tranquil·la i per acollir-lo ara prop teu.
[2]
