«A Ucraïna el mal no tindrà la darrera paraula»

Aquest any el temps de Quaresma comença en el moment en què el continent europeu és colpit per una guerra. Aquesta actualitat tràgica ens endinsa de ple en el misteri del mal. Jesús mateix en va fer la darrera experiència en el moment d’acceptar lliurement perdre la seva vida en la creu: ell va anar fins al fons del sofriment. En el nostre camí vers la Pasqua, ens manté aquesta esperança: a l’altra banda de la creu, per la resurrecció de Crist, Déu ha obert per a tota la humanitat un camí de vida.

Com és possible que el foc de les armes i les bombes esquinci pobles tan propers entre ells en tants aspectes? Moltes famílies tenen parents d’un costat i de l’altre de la frontera... En ocasió d’un pelegrinatge a Rússia, Bielorússia i Ucraïna, l’any 2015, amb un petit grup de joves de diferents països, jo mateix en vaig ser testimoni en un hospital a Kíiv quan hi vaig visitar uns soldats ucraïnesos ferits en combat. Amb nosaltres hi havia una jove russa. Fa uns dies, a l’inici de la guerra, aquesta jove russa recordava aquella visita i va compartir aquest relat: «Quan vaig entrar a l’hospital, estava paralitzada per la por i la vergonya. Al principi se’m feia molt difícil dir res. Després em vaig posar a explicar que de nena cada estiu anava a casa el meu avi a Ucraïna, que el meu cosí era nascut a Ucraïna. Llavors els soldats ucraïnesos van començar a canviar, un d’ells va dir, de sobte, que la seva dona era russa, després un altre deia que els seus pares vivien a Rússia... I va quedar clar que de fet érem molt propers, que érem com germans i germanes.»

Preguem perquè aquestes llavors de fets compartits i de comunió no siguin arrasades per la bogeria de la guerra, sinó que es mostrin a la llarga més fortes que l’absurda violència. És potser massa aviat per expressar aquest desig, ara que cada dia que passa augmenta el nombre de víctimes i de ferits. Tanmateix, guardem arrelada al fons del cor, aquesta esperança, que el mal no tindrà la darrera paraula.

El papa Francesc ha demanat un dia de dejuni i pregària en aquest Dimecres de Cendra. En molts llocs del món, els creients es reuneixen i preguen per la pau. Fa uns dies hem rebut a Taizé el missatge d’un sacerdot ortodox rus: a la seva parròquia també preguen, preguen per la pau.

Sí, per viure aquest temps de Quaresma en solidaritat amb els que pateixen la guerra que arrasa la terra ucraïnesa, portem a la nostra pregària les víctimes i les seves famílies en dol, els ferits, els que han hagut de fugir, els que haurien volgut fer-ho i no han pogut i també tots els que han triat quedar-se allà on viuen.

Pensem en les persones més fràgils que seran les primeres a patir les conseqüències del conflicte armat, els nens que han patit, els joves que no veuen cap futur.

En la nostra pregària, no oblidem demanar a l’Esperit Sant que inspiri els dirigents del pobles i tots els que tenen capacitat d’influir en el curs dels esdeveniments, perquè cessi el foc de les armes com més aviat millor. Preguem perquè la guerra no faci augmentar les divisions en el si de les Esglésies i les famílies, i que els responsables de les Esglésies acompanyin tots els que són tocats per aquesta terrible desgràcia. I ja que tota vida humana compta a ulls de Déu, pensem en els que lluiten de tots els països implicats, i també en les seves famílies, per exemple les seves àvies que veuen els néts partir al front per una guerra que ells no han triat ni desitjat. Potser un dia elles sortiran al carrer a protestar...

Ara que aquest temps de Quaresma comença sota foscos auspicis, som cridats a viure aquests quaranta dies en comunió amb aquells que, no només a Europa, sinó per tot el món, són víctimes de la violència. A la creu, Crist ha obert els seus braços per abraçar tota la humanitat. Una humanitat massa sovint esgarrada i no obstant unida per sempre al cor de Déu.