En la solitud d’un llarg retir, durant l’hivern de 1952-1953, el germà Roger va escriure la Regla de Taizé per refermar la seva vocació de viure una «paràbola de comunitat». Una vida que espera Déu en la pregària i alhora està pendent de les necessitats del món, i que desitja fermament la unitat visible dels cristians.

Després de la mort del germà Roger, el 2005, la comunitat va fer una nova edició de la Regla de Taizé i hi va incorporar uns petits ajustaments que ell mateix havia volgut. Aquesta traducció catalana de la Regla està feta a partir d’aquesta última edició.

Podeu fullejar el llibre aquí